L’ompliment de l’Albagés
L’avinguda que el riu Segre va experimentar durant el mes de març, especialment a la segona meitat, hauria permès omplir pràcticament per complet l’embassament de l’Albagés, tot i que aquesta possibilitat quedava descartada per avançat al no poder emprendre’s les maniobres de la primera càrrega de l’embassament per la manca d’un pla d’autoprotecció. Aquest pantà de cua, dissenyat per completar el Segarra-Garrigues, les obres del qual van acabar fa set anys i que ara acumula 6 hm³, té capacitat per emmagatzemar-ne 79,8 però a la pràctica no es pot omplir amb més de vint perquè aquest és el màxim nivell de càrrega, assolit de manera inesperada amb l’avinguda del riu Set el 2020 per la tempesta Gloria, que ha estat certificat. L’augment de cabals de les últimes setmanes donava per superar-lo amb escreix: la diferència al març entre el cabal ecològic (2,7 m³/s) i el que va circular (33,23) entre Oliana i Rialb suposa un volum de 82 hm³. Els 61 de més que van passar per Lleida, on els índexs de referència són 3,5 i 26,29, confirmen, amb els 16 que va créixer la reserva de Rialb i els perduts a la plana d’inundació, la magnitud de l’episodi. L’excedent va assolir els 159 a Seròs, encara que inclou l’aportació d’afluents com el Corb, el Sió i l’Ondara. La conclusió és clara, la lentitud de l’administració ha impedit disposar d’un volum d’aigua crucial per al Segarra-Garrigues i fins i tot per a regs de suport que demanen molts oleïcultors i viticultors de l’àmbit del canal. Per molt que vinguéssim de tres anys de sequera, la Generalitat no hauria hagut de deixar aquests tràmits en un calaix. Segur que els actuals dirigents de l’Executiu podran dir, i amb raó, que ells acaben d’arribar i que no estaven al corrent que l’Albagés no disposava del preceptiu i obligatori pla d’evacuació perquè la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre doni llum verda a l’ompliment. I tampoc no erraríem si l’anterior Govern tingués un o mil arguments per no programar tan aviat l’ompliment, però la realitat és que s’han tirat al mar almenys 60 hectòmetres d’aigua que tal com evolucionen el canvi climàtic i l’escassetat d’aquest bé tan essencial podrien ser vitals i d’alta utilitat per al progrés de Lleida.
Més Formació Professional
El sector del metall a la demarcació de Lleida ha llançat un crit d’alarma davant la necessitat urgent d’incorporar com a mínim mig miler de soldadors. Aquesta falta de treballadors qualificats està limitant seriosament el creixement de les empreses, que es veuen forçades a rebutjar projectes per no poder atendre’ls amb garanties. La promoció de la Formació Professional és l’única solució a aquesta ja històrica manca de mà d’obra.
