Acabar amb la reincidència
Els Mossos d’Esquadra, juntament amb la Guàrdia Urbana de Lleida, van engegar a començaments d’aquest any un dispositiu conjunt davant de l’augment dels robatoris a l’interior de vehicles. En tres mesos s’han practicat 42 detencions, quan en el primer trimestre de l’any passat van ser 26. Segons les xifres publicades per la policia catalana, a les comarques lleidatanes el 2024 es van registrar 1.761 denúncies per aquest tipus de delictes, més del doble que el 2023. Aquest últim va ser un exercici “excepcional” perquè, si es compara amb el 2022, l’augment se situa en el 39,4%. La majoria de les denúncies per robatoris amb força en vehicles es comptabilitzen a l’Àrea Bàsica Policial (ABP) del Segrià, amb 1.566 fets coneguts l’any passat, davant dels 718 que es van registrar el 2023. L’inspector Xavier Ribelles, cap de l’ABP del Segrià, va explicar que el repunt del passat exercici es va produir a partir de l’estiu i que en els primers mesos del 2025 la tendència a l’alça es manté. “No podem permetre’ns el luxe de continuar en la mateixa línia, per la qual cosa estem implementant un dispositiu de prevenció, en col·laboració amb la Urbana, per actuar en aquelles zones, dies i franges horàries en què s’han detectat més robatoris”, assenyala. També en aquests delictes hi ha un factor de multireincidència. Segons Ribelles, l’any passat 12 lladres van ser detinguts 8 vegades o més i un va ser arrestat 21 vegades. “Que puguem demostrar, aquestes persones han comès el 60% dels robatoris en interior de vehicles a Lleida”, remarca. A banda de reforçar la vigilància policial, els Mossos també demanen la col·laboració ciutadana. “Robaran el primer que veuen, de manera que hem de protegir-nos i no deixar res a la vista, ni que sigui una funda d’ulleres buida, un pendrive o un bolígraf”, aconsella. La reincidència és un dels problemes que la Justícia ha de resoldre, perquè per molt que les forces policials detinguin aquests lladres, si en 24 hores tornen a estar al carrer, el seu treball queda en dubte i la sensació d’inseguretat i la desconfiança dels ciutadans augmenten. Cal trobar solucions jurídiques.
L’estany d’Ivars i Vila-sana
La recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana el 2005 després que fos dessecat per motius politicosanitaris el 1951, contra l’opinió popular, és sens dubte una de les contribucions més notables per al Pla, després de la construcció del Canal d’Urgell, la línia de ferrocarril i la carretera N-II. Una comarca que per si mateixa ja és un pulmó verd agrícola, però que s’havia quedat sense aquest espai natural que en el seu dia va ser el centre de la vida social. Ara, vint anys després de l’ompliment, és un exemple de biodiversitat de fauna i flora.
