Una espera desesperant
Hi ha alguns pilars de la societat del benestar que, a hores d’ara, són del tot irrenunciables. S’han aconseguit amb l’esforç de moltes generacions i són un tresor a conservar i a reforçar. Parlem, per exemple, de la sanitat universal o bé de l’ensenyament bàsic, drets dels quals tota la ciutadania es pot beneficiar. Més tard van arribar els ajuts a la dependència gràcies a una llei que el 2026 complirà ja 20 anys i que havia de suposar una espècie de revulsiu per als seus beneficiaris, ja que l’objectiu és assegurar una correcta qualitat de vida a aquells que, amb el seu treball durant la vida laboral, han fet possible una societat com la nostra.
Tanmateix, l’aplicació d’aquesta legislació i, per tant, la recepció dels ajuts deixa molt a desitjar. I és que, tal com publicàvem ahir, el sistema de la dependència tenia, el passat mes de març, un total de 4.432 expedients pendents a les comarques lleidatanes, segons dades fetes públiques del departament de Drets Socials i Inclusió. De l’esmentat total, 3.125 lleidatans esperaven que la seua situació fos objecte de valoració i 1.307 esperaven que se’ls assignessin les prestacions corresponents al seu grau de dependència.
Encara que el temps que els beneficiaris han d’esperar per percebre aquests ajuts ha millorat respecte a l’inici de l’any, la demora va des dels 3 mesos a Aran, la més baixa de Catalunya, fins als més de set a les comarques del Pirineu. Concretament i segons la conselleria, els Serveis de Valoració de la Dependència (SEVAD), que s’encarreguen de determinar si una persona pot accedir als ajuts i quin tipus de dependència presenta (graus I, II i III), a la vegueria de Lleida tenen una mitjana d’espera de 127 dies, que en el cas del Pirineu augmenta als 161 dies, i a Aran és de només 28. A aquests terminis s’han d’afegir els corresponents a l’obtenció del PIA, que determina les modalitats d’intervenció segons les necessitats de l’usuari i que gestionen els Serveis Socials.
Així les coses, i malgrat que l’atenció va millorant gradualment, és necessari escurçar aquests temps perquè les fredes xifres fan referència a persones amb noms i cognoms, en més de la meitat dels casos, de més de 80 anys, que no poden esperar el que moltes vegades comporten els tràmits burocràtics. A finals de l’any passat, la conselleria va començar a desplegar un pla per reduir el temps mitjà d’espera per valorar la situació de dependència o discapacitat i posava l’accent a simplificar i digitalitzar el procés de valoració, reforçant els equips que se n’encarreguen. És necessari implementar les mesures per agilitzar la situació perquè, com hem dit, els beneficiaris no tenen temps a perdre i sí que tenen tot el dret del món a ser atesos com es mereixen.
