Lleó XIV, un papa missioner
El cristianisme, malgrat el retrocés evident de practicants, és la religió amb més batejats al món amb 2.400 milions de persones, seguida de l’islamisme amb 1.400. Per tant, no és estrany l’interès informatiu que desperta en tots els mitjans i al carrer. Perquè malgrat el seu anacronisme en temes que la societat actual ja ha adoptat amb tota normalitat, com l’homosexualitat, el divorci o la incorporació de les dones en tots els àmbits econòmics i professionals, l’Església catòlica continua sent la menys invasiva en els comportaments i creences dels seus feligresos i encara que milers de persones batejades no practiquin tots els preceptes de la seua religió, no per això són expulsats ni lapidats. I per molt que sigui evident que la cúria vaticana té diverses assignatures per aprovar, les més flagrants són els casos de pederàstia i el secundari paper de la dona, el papa és una figura respectada a tot el món, tant pels creients com pels que no ho són. Només es pot reflexionar sobre les lloances per part del progressisme mundial que va rebre el papa Francesc després de la seua mort per entendre la rellevància de la seua figura en els conflictes internacionals i en les lluites per la pau i la justícia social. Per això, també era molt important conèixer si els cardenals del conclave avalarien aquest aperturisme social i pronunciaments doctrinals més conformes amb els seus feligresos fets per Jorge María Bergoglio o tornarien a tancar les portes del Vaticà. Pel que diuen els que coneixen el pensament doctrinal i ideològic de Robert Prevost, de 69 anys, Lleó XIV estaria en la línia de Francesc, amb el plus afegit de la seua gran vocació missionera, que anticiparia un papat viatger i proper als milions de migrants del món. El nou líder de l’Església catòlica és el primer nord-americà a ocupar el càrrec i se’l considera també un cardenal llatinoamericà a causa dels molts anys que va passar com a missioner al Perú. Nascut a Chicago el 14 de setembre del 1955, Prevost és fill de mare espanyola i pare nord-americà i va créixer al costat dels seus dos germans, Louis Martín i John Joseph. El reverend Mark Francis, el seu amic des de la dècada dels setanta, va declarar el seu compromís amb la justícia social. “Serà vist com una figura que va afavorir la continuïtat de les reformes de Francesc.”
Taxa turística
En un veritable embolic s’ha ficat el Govern de la Generalitat al no poder aprovar al Parlament la moratòria a la taxa turística que el mateix executiu de Salvador Illa va aprovar, i ara fa una crida al sector a no aplicar allò que ja està en vigor. És d’esperar que trobin una sortida que no perjudiqui el sector i desprestigiï l’administració.
