Lliçons per aprendre de l’actual Barça
El Barça es va proclamar campió de LaLiga de manera matemàtica després de la victòria davant de l’Espanyol a Cornellà dijous. Els blaugranes tanquen una temporada brillant en la qual també han conquerit la Copa del Rei i la Supercopa d’Espanya. Sota la batuta de l’alemany Hansi Flick, el conjunt culer ha destacat pel seu joc intens, pressió alta i gran solidesa tàctica, derrotant els seus màxims rivals en els moments clau: doble victòria davant del Reial Madrid a la Lliga, remuntada èpica al Metropolitano i una demostració de poder ofensiu amb 97 gols a la competició. Amb només un fitxatge destacat, Dani Olmo, i amb limitacions de fair play financer, el Barça ha confiat en el planter i en l’evolució de jugadors com Lamine Yamal, Pedri, Cubarsí o Fermín. El trident ofensiu format per Yamal, Raphinha i Lewandowski ha estat clau, amb un Lamine de només 17 anys com a gran revelació de la temporada. La defensa avançada, liderada per Íñigo Martínez i Cubarsí, ha estat un altre dels pilars de l’èxit. Flick ha aconseguit recuperar la millor versió de futbolistes com De Jong, Ferran Torres i el mateix Raphinha, consolidant un projecte il·lusionant tant en present com en futur. Aquest és el resum objectiu, però les lliçons d’aquesta temporada van molt més enllà i, encara que sigui per fer de la necessitat virtut, demostren que els diners no sempre són el més important, almenys en l’esport. Si hi ha talent, i a la Masia n’hi ha hagut sempre, sacrifici i un bon director d’orquestra que primi l’èxit col·lectiu als egos individuals, res no és impossible. És evident que aquesta família que és avui la plantilla del Barça té també un heroi superlatiu que és Lamine Yamal, gairebé un nen de 17 anys que per si mateix ja és tota una lliçó de vida: un Mozart de la pilota sortit d’un barri molt modest que si manté el cap al seu lloc no tardarà gaire a poder comparar-se amb Messi. I el més important de tot: la Masia, un planter únic al món. I no podem oblidar en aquesta triomfant temporada l’aportació del Futbol Club Barcelona a la visibilitat i consagració del futbol femení. Campiones també de la Lliga i que a Lisboa poden guanyar una nova Champions dissabte vinent i que com cap altre club del món s’ha esforçat per aconseguir una mínima equitat en els sous de les seues jugadores i continuar trencant sostres de vidre a favor de la igualtat. Enhorabona a tots i per tot. Només hi ha dos màcules en el que va passar dijous i que mereixen una reflexió: el trist atropellament produït abans de començar el partit de Cornellà i el veto a celebrar la Lliga a la gespa de l’Espanyol. En el succés, enrojola veure comportar-se com una gossada els aficionats davant d’una conductora que és en un lloc equivocat amb el seu cotxe i en el segon, quan celebrar un títol es considera una provocació ja no estem parlant d’esport.
