L’Aplec, molt més que una caragolada
Mai no serà prou gran l’estàtua erigida per la ciutat de Lleida a Manolo Calpe, així com l’agraïment al regidor de la Paeria del 1980 José Luis González i Antonio Costa Sumell, que van tenir la idea d’organitzar una festa popular al xoperal de Cappont, a la ribera del Segre encara sense canalitzar, proposta que el mateix Calpe havia afavorit, però que va ser rebutjada pel governador civil de l’època. Tot just 300 persones i 12 penyes van participar en aquesta primera edició que avui suma 121 colles i 16.500 penyistes en el certamen gastronòmic més gran de Catalunya, que no para de créixer i trencar rècords, també d’aportacions culturals, musicals i esdeveniments diversos que complementen la festa dels caragols. Però aquesta introducció la poden llegir vostès a la Viquipèdia o qualsevol resum dels que es publiquen cada any coincidint amb l’Aplec del mes de maig. El que no expliquen les pàgines de diaris, programes de ràdio o emissions televisives és l’esperit de comunitat i pertinença que implica. L’emoció d’estar tot un any preparant estovalles, receptes i recintes. La il·lusió de tornar a reunir amics, coneguts o familiars entorn d’una taula i debatre, discutir o intercanviar mil i una opinions de la nostra quotidianitat col·lectiva o personal, l’entendriment que comporta per a avis i pares veure les noves generacions implicant-se, disfrutar i integrar-se a aquesta festa col·lectiva tan lleidatana. Són impressions molt difícils de descriure amb paraules, però que cada penyista sent i comparteix. Sens dubte l’Aplec del Caragol és una de les senyes d’identitat de la capital de Ponent.
El comú d’Escaldes-Engordany ha decidit cancel·lar definitivament l’exposició de la col·lecció del Museu d’Art Prohibit de Tatxo Benet a l’Espai Escaldes d’Andorra. La decisió es va prendre poc després de la inauguració, quan la cònsol major Rosa Gili va ordenar retirar la portada de la revista Charlie Hebdo publicada després de l’atac gihadista del 7 de gener del 2015, en què van morir dotze persones.
Censurar l’art censurat
En un comunicat oficial, les autoritats d’aquesta parròquia andorrana van justificar la mesura pel context d’elevada alerta terrorista que afecta els països veïns, amb nivells molt alts tant a Espanya com a França. També va esmentar la proximitat dels Jocs dels Petits Estats com a factor, considerant que mantenir-la podria comportar “riscos per a la seguretat nacional”. Andorra està en el seu dret de protegir-se, però és evident que amb aquesta censura els que hi guanyen són precisament els terroristes, que imposen la por com la seua altra arma per atacar la ciutadania.
