Els mòbils, millor fora de les aules

L’ús dels telèfons mòbils i dels rellotges intel·ligents als centres educatius catalans estarà totalment prohibit per a tots els alumnes d’educació obligatòria a partir del curs vinent, amb la qual cosa s’amplia a tota l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) una mesura que fins ara només s’aplicava als centres d’Infantil i Primària. Així ho va anunciar la consellera d’Educació, Esther Niubó, en el marc d’un pla que també inclou altres restriccions en matèria de tecnologia virtual. Les pissarres digitals i les tablets seran suprimides de forma progressiva en l’etapa d’Infantil (nens de fins a 6 anys). Pel que fa als ordinadors portàtils, que fins ara es facilitaven en els últims dos cursos de Primària i a l’ESO, se’n restringirà l’ús als de cinquè de Primària, ja que els dispositius s’hauran de quedar al centre. El veto als mòbils en l’ensenyament obligatori ja s’aplica en altres països europeus, com per exemple França o Finlàndia, i n’hi ha altres en els quals s’avança en aquest sentit o es plantegen fer-ho, com el Regne Unit, els Països Baixos o Portugal. Els telèfons mòbils són una gran eina, que en un període molt curt de temps van passar de servir només per a trucades i missatges a convertir-se en un miniordinador amb múltiples usos per a la vida quotidiana. Aquesta irrupció sobtada ha tingut conseqüències indesitjades. Com a mostra, l’organització Aldees Infantils SOS va fer públic ahir el resultat d’una enquesta entre 2.021 estudiants de Secundària i Batxillerat que indica que el 78% reconeixen estar “enganxats” en un grau mitjà-alt a aquest dispositiu. A més, un de cada tres nois afirma que visita amb freqüència les pàgines web de pornografia, malgrat que aquest percentatge baixa només el 3% entre les noies. Una altra dada il·lustrativa, de la qual vam donar compte recentment en aquest diari, és que l’hospital Sant Joan de Déu de Lleida tracta uns 40 menors a l’any per ús abusiu dels smartphones i altres tipus de pantalles. Fa poc més de quinze anys, el departament d’Educació promovia la digitalització dels centres, però el temps ha acabat demostrant que el seu efecte en els resultats acadèmics dels alumnes ha estat perjudicial, d’acord amb el que indiquen tant les proves de nivell que es fan a escala de Catalunya com la PISA, que és el referent per a tots els països que integren l’OCDE. Els representants de diverses entitats de pares van reaccionar positivament a l’anunci de la prohibició dels mòbils a les aules. No obstant, els pares i mares haurien de ser conscients que educar els seus fills en el bon ús d’aquests dispositius depèn bàsicament d’ells, no dels col·legis i instituts. No es tracta de vetar de forma completa l’accés als mateixos fins que tinguin 16 anys d’edat en un món cada vegada més digital, sinó d’evitar que ho facin al seu lliure albir i sense cap tipus de supervisió.