La migració com a espantall per guanyar vots

Com s’ha de gestionar la immigració ha estat una de les qüestions que protagonitzen el debat polític estatal aquest estiu. Hi han ajudat els greus disturbis registrats a la localitat murciana de Torre Pacheco després que organitzacions d’extrema dreta cridessin a la “caça dels magrebins” arran de l’agressió patida per un veí; la proclama llançada per Vox que si governa expulsarà d’Espanya vuit milions que es troben en situació irregular i el fet que el PP, amb Alberto Núñez Feijóo al capdavant, assumís gairebé sense embuts aquest posicionament del partit ultra; i finalment, la polèmica decisió de l’ajuntament de Jumilla (també a Múrcia), on governa el PP, d’aprovar una iniciativa de Vox per prohibir que el col·lectiu musulmà pugui celebrar el final del Ramadà i la festa del Corder en espais municipals. Val a assenyalar que aquesta decisió ha estat censurada fins i tot per la Conferència Episcopal (per a incredulitat d’Abascal, que ha arribat a dir que la postura de l’Església es deu al fet que està “emmordassada” pels casos de pederàstia).

La por als migrants és precisament un dels pilars de l’ascens dels partits d’ultradreta en molts països, començant pels EUA, on Donald Trump va guanyar les eleccions prometent la deportació massiva de tots els que no estiguessin legalitzats, atribuint-los tota mena de delictes, anunci que s’està esforçant a portar a la pràctica. A Lleida, Catalunya i Espanya també cala el missatge que els estrangers cometen la gran majoria de delictes, quan el cert és que les dades ho desmenteixen. En el conjunt de l’Estat hi ha ara el doble de ciutadans originaris d’altres països que fa 20 anys i, tanmateix, la taxa de delinqüència és més baixa que llavors. És veritat que hi ha migrants que delinqueixen, però no s’ha de culpar tot el col·lectiu, sinó que és necessari aplicar el Codi Penal a qui el vulneri. Una altra dada que contradiu aquests discursos és el pes creixent dels estrangers entre els afiliats a la Seguretat Social a la demarcació (el 25%), després que el seu número s’hagi doblat l’última dècada. Està clar que aquest col·lectiu és essencial per al mercat de treball i per al manteniment del sistema de pensions. És necessari regular en la mesura possible l’afluència de migrants? Sí, sense que això impliqui negar tota oportunitat als que ja són aquí o als que aconsegueixen arribar, moltes vegades jugant-se la vida.

Mentrestant, la polèmica pel veto a actes musulmans a Jumilla posa sobre la taula l’assumpte de com s’ha d’abordar la convivència amb col·lectius que tenen tradicions diferents de les autòctones. El camí no pot ser negar drets fonamentals com la llibertat religiosa, sinó que passa per vetllar perquè es compleixin preceptes bàsics per a una convivència pacífica i tolerant.