“Tinc el cabell blanc” i menteixo
Aquesta setmana en aquesta casa hem hagut de lluitar contra la publicació de comentaris vergonyosos arran de la tragèdia registrada dimecres a Cappont. Ho explicava divendres en l’edició digital del diari (i ahir a la de paper) Joan Teixidó: mentides que es difonien exponencialment sense contrastar i difamaven la víctima de l’assassinat, causant un enorme dany afegit als familiars, incloses les seues dos filles de poca edat. Vam fer el que vam poder, eliminant aquests comentaris, però la lluita contra les falsedats que s’expandeixen a les xarxes és molt difícil perquè no es dirigeixen a la part racional del cervell, sinó que busquen generar sentiments de por i promoure la maldat, que és el que hi havia en el cas de Cappont. No cal dir que allà la ultradreta hi fa un tiberi. Per ser radical només cal ser simple, i les xarxes tenen moltes virtuts, però són terreny propici per a l’expansió de la simplicitat. En aquest cas l’objectiu de les notícies falses era fer mal pel simple plaer de fer-lo, la qual cosa hauria de portar qui a això es dedica a plantejar-se si no necessita algun tipus d’ajuda, per dir-ho suaument. D’altres falsedats tenen altra intenció, normalment de caràcter polític. I atenció: no són, ni de bon tros, patrimoni exclusiu de les xarxes. Allà tenim Miguel Ángel Rodríguez, aquest senyor –per dir-ho, en aquest cas, eufemísticament– del qual ahir vam saber que va dir davant del jutge que la presidència del govern havia ordenat al fiscal general que vetés un pacte amb el nòvio d’Ayuso era mentida, però ho va dir “perquè tinc el cabell blanc” i sabia que aquesta mentida faria mal a Pedro Sánchez. Així mateix. Amb tot el desvergonyiment. Però això no és tot. L’anècdota –patètica anècdota– adquireix la condició de categoria quan el jutge d’instrucció, sabent que Miguel Ángel Rodríguez s’ha inventat la dada que ha donat origen a la causa contra el fiscal general, no només no l’arxiva, sinó que segueix endavant fins a portar-lo al banc dels acusats. De manera que les invencions no són patrimoni de les xarxes, perquè aquesta mentida de l’assessor d’Ayuso va ser seguida per tots els mitjans de la dreta madrilenya i pel jutge d’instrucció, però les xarxes, no hi ha dubte, els potencien: al cap de pocs dies de la confessió de la mentida, Rodríguez i Ayuso difonien tuits en els quals festejaven que el tema del fiscal general “va p’alante”. Doncs res, p'alante. En aquestes estem. “La política avui s’ha convertit en una xurreria d’eslògans”, deia divendres Joan Maria Piqué en una anàlisi de Trump al Sant Miquel de les Lletres. I afegia que el president del món, i ja ens entenem, “no és el creador de la política sense moral, sinó la seua conseqüència”. Què va ser primer, l’ou o la gallina? Trump és president malgrat ser un delinqüent sexual i instar a un cop d’Estat. I no li han donat el Nobel, però l’han donat a una dona que dona suport a Vox i a Bolsonaro. En aquestes estem.
