Una dimissió que no té res d’exemplar
Molt tard i malament, eludint responsabilitats pròpies i culpant els altres. Així va anunciar ahir Carlos Mazón la dimissió com a president de la Generalitat valenciana, un any i quatre dies després que una dana provoqués la mort de 229 persones a la seua comunitat mentre ell compartia taula i estovalles durant gairebé quatre hores amb la periodista Maribel Vilaplana en un restaurant. La seua marxa estava cantada després que fos durament increpat per familiars de les víctimes en el funeral d’Estat celebrat dimecres passat amb motiu del primer aniversari de la tragèdia. Llavors va quedar clar que el PP, el seu partit, ja no estava en condicions de continuar avalant la seua continuïtat pel cost polític que representava. En la compareixença, Mazón va admetre que va cometre errors, inclòs el de no suspendre l’agenda prevista i mantenir el dinar. Tanmateix, el gruix de la seua intervenció va estar dedicat a responsabilitzar el Govern central i els organismes estatals de falta d’informació sobre els possibles efectes de la dana i de falta d’ajuda en la reconstrucció. Sobre el primer punt, cal reiterar una vegada més que l’Aemet havia decretat l’alerta roja a València per pluges torrencials i que la gestió d’emergències correspon al govern autonòmic. I sobre el segon, d’acord amb les informacions publicades fins ara, no hi ha res que permeti concloure que la Generalitat estigui destinant més recursos i d’una forma més àgil que l’administració estatal, sense que això pressuposi que l’actuació de la segona no pugui ser millorable. També resulta paradoxal que afirmés que un dels seus errors va ser permetre “que es generessin tota mena de rumors” per no donar explicacions “a temps”. Ho diu qui després de més d’un any encara no ha aclarit què va fer exactament la tarda del 29 d’octubre del 2024 abans d’acudir a la seu del centre de coordinació d’emergències. No només això, sinó que n’ha ofert diverses versions i el seu govern fins i tot ha difós vídeos manipulats per donar suport a alguna d’aquestes. Per acabar-ho d’adobar, la declaració de Vilaplana ahir davant de la jutge que investiga la gestió de la dana va tornar a deixar-lo en evidència.
La realitat és que Mazón s’ha aferrat al càrrec fins que la situació ha estat insostenible per a ell i per al seu partit. Ara que dimiteix, ho fa en diferit, perquè continuarà com a president –agafant la baixa mèdica– fins que PP i Vox pactin el nom del seu successor, i no sembla tenir cap intenció de deixar l’acta de diputat. Per tot plegat, resulta contraproduent presentar la renúncia com “una lliçó” als que “mai assumeixen res, per molt greu que sigui”, en al·lusió a Pedro Sánchez i el PSOE, com va fer el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. L’actuació de Mazón durant el dia de la tragèdia va ser com a mínim negligent i des d’aleshores ha estat vergonyosa.
