De Demetrio Madrid a García Ortiz
El Tribunal Suprem va celebrar ahir el segon dia del judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, acusat d’un presumpte delicte de revelació de secrets, com a suposat autor de la filtració a un periodista d’un mail en el qual l’advocat de l’empresari Alberto González Amador reconeixia que aquest havia comès frau fiscal i es mostrava disposat a assolir un acord a canvi d’una rebaixa de la petició de condemna. A l’abordar aquest cas, cal plantejar la qüestió prèvia de si García Ortiz, que en la primera sessió va negar haver comès els fets que se li imputen, es trobaria en aquesta tessitura si l’autor del frau fiscal no fos el nòvio d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la comunitat de Madrid i líder de l’ala dura del PP. Precisament ahir van tenir lloc sengles declaracions estrella, la de Miguel Ángel Rodríguez, el cap de gabinet de Díaz Ayuso i que ha tingut un paper crucial en moltes de les informacions publicades sobre aquest assumpte, i la del mateix González Amador, que es va presentar com una víctima i va culpar el fiscal general d’haver-lo convertit en un “delinqüent confés”. D’altra banda, el primer va demostrar una vegada més el seu escàs compromís amb la veritat a l’admetre que va difondre a un grup de periodistes que un fiscal havia rebut “ordres de dalt” per parar un pacte amb el nòvio d’Ayuso, quan no era així, per una “deducció lògica”, sense tenir cap font que ho acredités. Rodríguez va començar la seua carrera política als anys vuitanta com l’assessor àulic de José María Aznar. Curiosament, l’enlairament d’ambdós es va veure impulsat per la utilització sense cap objecció de la dimissió del llavors president de Castella i Lleó, Demetrio Madrid, l’octubre del 1986, després de ser processat per una denúncia d’empleats de l’empresa que havia venut anys enrere. Això li va valer a Aznar accedir a la presidència d’aquesta comunitat el 1987. Madrid va ser posteriorment absolt de tots els càrrecs, però Aznar i Rodríguez ja havien iniciat la seua carrera cap al poder estatal.
Persona i càrrec van junts
L’alcalde de Naut Aran, César Ruiz-Canela, va ser condemnat dilluns per abusos sexuals a una jove a qui va assetjar i va aixecar la faldilla en una discoteca. Haurà d’indemnitzar-la amb 15.000 euros i pagar una multa de 3.240. Ja havia estat condemnat el 2011, quan es va quedar 10 mesos sense carnet i va haver d’abonar una multa de 1.350 € per conduir ebri i per desconsideració cap als agents que li van fer l’alcoholèmia. Ni va dimitir llavors ni es planteja fer-ho ara, al·legant que “se m’ha jutjat com a persona, en cap moment com a polític”. És un argument buit, perquè com a càrrec públic està obligat a tenir un comportament exemplar.
