La importància del diagnòstic precoç
Més val prevenir que curar. Un refrany molt útil, al qual en matèria sanitària es podria afegir que, si no és possible prevenir, el millor és un diagnòstic precoç de les malalties. Una és el càncer, en la qual el departament de Salut fa des de fa anys crivellats en els de mama i còlon que permet detectar tumors quan acaben de formar-se, la qual cosa permet una molt alta taxa de curació. N’hi ha d’altres amb un alt índex de mortalitat en els quals aquesta pràctica també té resultats molt positius, encara que de moment no formin part de la cartera de serveis públics. Això és el que es pot concloure del balanç de l’estudi que desenvolupa el servei de Pneumologia de Lleida a l’hospital Arnau des del 2023. En aquests dos anys, un total de 520 pacients voluntaris han passat per aquest cribratge, que ha diagnosticat 19 càncers, 16 dels quals en estadi I, per la qual cosa són guaribles amb cirurgia o radioteràpia. És un 84% del total, percentatge que contrasta amb la dada que el 77% dels que són localitzats per via convencional ja es troben en estadis més avançats, i això provoca que la majoria dels afectats acabin morint al cap de poc temps. És complicat generalitzar aquests cribratges, pel cost que representa, però faria bé el departament de Salut a anar avançant en aquesta línia d’actuació. A més del benefici principal, que és les vides que se salven, en termes pressupostaris caldria analitzar l’estalvi que suposa en despeses de tractaments o cirurgies detectar un tumor de forma precoç a fer-ho quan ja està més desenvolupat.
Diferències salarials
Les dades dels salaris percebuts pels treballadors de Lleida l’any passat que ha publicat l’Agència Tributària reflecteixen que el seu import mitjà anual és de 23.538 euros, la qual cosa suposa un augment del 4,75% respecte a l’any anterior. Tanmateix, hi ha importants diferències entre col·lectius. Una, que es repeteix any rere any, és que les dones continuen cobrant menys que els homes, ja que la seua retribució mitjana és de 21.954 euros, davant els 24.853 d’ells. És la prova fefaent que, malgrat els avenços registrats en les últimes dècades, continua sense haver-hi plena igualtat. Una altra de molt significativa és que la bretxa entre els empleats joves i els de més edat va a l’alça. Així, els d’entre 18 i 25 anys van tenir uns ingressos de només 10.442 euros anuals. Evidentment, això n’impossibilita l’emancipació, cosa que explica per què tants joves continuen residint amb els seus pares. Alhora, també ajuda a comprendre per què els membres d’aquest col·lectiu són els que estan més desencisats amb la política i donen suport a propostes populistes i ultres que prometen solucions fàcils.
