El català, en hores baixes

L’ús habitual exclusiu del català ha retrocedit a pràcticament tots els territoris de Catalunya, segons els resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023 publicats dijous. Només les denominades comarques centrals registren el mateix percentatge que en el sondeig anterior, que data de 2018, amb un 59,6%, mentre que la caiguda és generalitzada a la resta. Destaca el descens de les comarques de Girona, que passen del 54,1% al 45% d’ús habitual del català, i l’Alt Pirineu i Aran, que baixa del 58,8% al 50,5%. I si ens hem d’alegrar d’alguna cosa és que a Ponent, així com Alt Pirineu, Terres de l’Ebre i la Catalunya central, són els únics territoris que superen el 50%. A l’altre extrem s’ubica l’Àrea Metropolitana, amb la llengua per sota del 25% d’utilització. Són dades preocupants, que donen molt a pensar i que demostren que alguna cosa, o moltes coses, no s’estan fent bé si només un de cada dos habitants de Catalunya utilitza la llengua pròpia de forma habitual. En primer lloc hem de fer autocrítica i reconèixer que no ens costa gens, o molt poc, canviar d’idioma quan l’interlocutor se’ns dirigeix en un altre. Una cosa seria educació, en el cas que no ens entengui en català, i una altra submissió, si ho fa per posar-nos a prova o només per tossuderia. També és habitual que no utilitzem la llengua autòctona si qui tenim davant ens sembla “diferent”, ja sigui pel color de pell o pels seus trets físics que l’identifiquen com d’un altre país. Però, a més del que puguem fer a nivell individual, calen més iniciatives de les administracions, i més ara que la Generalitat té un departament de Política Lingüística que ha de vetllar per l’ús i difusió de la nostra llengua.

I aquí també seria necessari fer un toc d’atenció a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ja que TV3 o 3CAT, com es denomina ara i com a servei públic que és, s’hauria de preocupar més perquè primi el català en tots els seus àmbits. I no ens referim només a la “competència” del castellà. Només cal mirar la graella de programes, tant actuals com anteriors, per comprovar que l’anglès guanya terreny a passos gegantescos a costa del català. Aquí van alguns exemples: Eufòria Dance Kids, Eufòria Dance Street, Epic Nails, Bricoheroes, Coolhunters, Love Cost, Cover... I segur que al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) és fàcil trobar paraules per traduir aquests títols. Per cert, aquesta eina bàsica per a la llengua acaba d’aprovar la inclusió de vocables com manga, jacuzzi, aiguagim, taitxí, wok, sushi, mozzarella, búfala, caputxino o falàfel. Està molt bé que el DIEC s’adapti als usos quotidians però costa entendre que paraules tan arrelades a Ponent com tiet o tieta no hagin estat acceptades encara.