Els que més gastem en loteria

Deia Stéphane Mallarmé que “un coup de dés jamais n’abolira le hasard” (una tirada de daus mai no suprimirà l’atzar). I excepte demà, quan el Sorteig Extraordinari de Nadal torni a posar de manifest que aquesta loteria ja és una tradició nadalenca més per a milions de persones, incloses les que habitualment no aposten. Lleida és la demarcació catalana on més s’hi inverteix per habitant i una de les que presenta més consignació. Els 112,17 euros de despesa mitjana prevista aquest any no són una anècdota, sinó la confirmació d’una tendència sostinguda que en els últims cinc anys ha suposat més de 271 milions d’euros en vendes. Aquest volum de joc no s’explicaria sense Sort. Encara que l’etimologia contradigui que el topònim de la capital del Pallars Sobirà tingui res a veure amb la sort, quan el 1994 la rifa de Reis va deixar 10.000 milions de les antigues pessetes en una població que llavors tenia 1.645 habitants, es va començar a forjar la llegenda. L’actual administració de La Bruixa d’Or (abans Stop i Estel) es va convertir en lloc de pelegrinatge. I no és per a menys. El 1996 va repetir la gesta i va repartir 7.000 milions de pessetes. A més de les habituals cues de compradors de la procedència més diversa, la venda per internet la va convertir en un referent més enllà de Catalunya i Espanya. I és que la venda per internet per Nadal ja representa el 10% de la facturació en algunes administracions.

Però malgrat aquest esforç inversor, el retorn en forma de grans premis no sempre ha acompanyat. La grossa de Nadal ha caigut tan sols en vuit ocasions a les comarques lleidatanes, amb Sort com la localitat més afavorida. L’últim gran impacte es remunta a l’any 2017. Tot i així, la fidelitat del jugador lleidatà es manté intacta, fins i tot en anys adversos com el 2020, l’únic exercici recent amb una caiguda de vendes significativa a causa de la pandèmia. El sorteig d’enguany introdueix a més una novetat rellevant: 198 sèries, la xifra més alta fins a la data, la qual cosa incrementa el nombre de dècims a la venda i amplia el repartiment de premis. Un canvi que beneficia el conjunt del sistema, però que no resol algunes de les reivindicacions històriques del sector. Les administracions denuncien que en el sorteig de Nadal la comissió baixa el 4,5%, davant del 6% habitual a la Loteria Nacional. Des de Lleida, veus com la de David Masip, responsable de la històrica Rosa de Ponent, una de les deganes, afegeixen un altre element al debat: la necessitat de replantejar l’estructura de premis. La grossa continua fixada en 400.000 euros per dècim, una xifra que ha perdut capacitat real per transformar vides, mentre que la probabilitat de recuperar almenys l’import jugat és sensiblement inferior a la d’altres sortejos. També les tradicions s’han de posar al dia.