Un atac a la democràcia
Ahir parlàvem d’un atac a la democràcia a partir de la desprotecció del periodisme; avui parlarem d’un altre a partir del secretisme de molts processos en la justícia penal. Partim en els dos casos de la causa contra l’exfiscal general de l’Estat, encara que avui de forma col·lateral. Es va investigar qui va filtrar un correu de l’advocat del nòvio d’Ayuso en què reconeixia el fiscal que el seu client havia comès un frau i proposava negociar una pena. Aquest exemple serveix per saber com es resolen la majoria de processos penals a Espanya. Més del 60%, segons dades de la Fiscalia, se salden amb acords entre advocats i fiscals en unes negociacions de les quals res saben la societat ni el jutge, que en general es limita a ratificar el pacte, fins al punt que ni tan sols motiva la sentència perquè la condemna no és fruit de la seua voluntat. Tot plegat no té res a veure amb el que estableix l’article 120 de la Constitució, que diu que les actuacions judicials han de ser públiques tret d’excepcions previstes per la llei. Si la majoria de condemnes es decideixen en negociacions secretes, la societat no pot tenir la certesa que la justícia és igual per a tothom. Aquests pactes funcionen en molts països després que el que als Estats Units anomenen plea guilty s’estengués per tot el món, i a Alemanya van arribar el 2013 al Tribunal Constitucional, que va establir que algunes dades d’aquests pactes, com qui el proposa, quins fets es consideren provats o què planteja cada part, han de ser coneguts per la resta de les parts, el jutge i el públic. Sense transparència no hi ha forma que la societat pugui mantenir la seua confiança en la justícia, i això val, també per descomptat, per al periodisme o per al govern. Ahir començàvem parlant de la causa de l’exfiscal general i acabàvem parlant de la destitució/restitució del comissari en cap de la Policia Nacional a Lleida. Avui farem el mateix. Quan SEGRE va publicar que aquest comissari va ser condemnat per assetjament sexual, Marlaska va al·legar desconeixement, però això seu va semblar contumàcia perquè havia succeït el mateix a Saragossa el 2018 sent ell ministre, i quan va comunicar la seua destitució a Lleida en realitat li va donar, sense dir-ho, un altre càrrec a Madrid. Doncs això. Secreta contumàcia.
El virus no va sortir de l’IRTA
Els últims anys ha desaparegut molta agricultura poc productiva de zones de secà i s’ha potenciat la intensiva, la qual cosa vol dir que hi ha molt aliment en poc espai. En aquestes condicions és difícil controlar l’excés de senglars, però no fer-ho comporta riscos enormes, cosa que va quedar més clara encara ahir al conèixer-se que el virus de la pesta porcina no va sortir d’un laboratori de l’IRTA.
