El burca, encara

Hem de donar voltes encara amb el burca 16 anys després que l’exalcalde de Lleida Àngel Ros convertís la ciutat en la primera que en prohibia l’ús a tot Espanya? Sí: hem de donar voltes amb el burca perquè aquest debat el carrega el diable amb una infinitat de trampes que el converteixen en gairebé irresoluble. Ahir Vox el va portar de nou al Congrés i no va aconseguir prohibir aquesta peça discriminatòria de la dona al no comptar amb el suport de Junts perquè també vol prohibir el vel islàmic a l’espai públic. El burca és com Vox: atempta contra drets fonamentals, però ni el burca ni Vox no poden ser prohibits perquè no ho permet l’article 16 de la Constitució, que garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte “sense més limitació que la necessària per al manteniment de l’ordre públic”. Una de les raons que s’han esgrimit per defensar la prohibició és la seguretat, però qui escriu aquest editorial no ha estat assaltat mai per una dona tapada amb un burca ni ha vist ningú atracant un banc ocult en un nicab, i és probable que qui ho llegeix tampoc. Que això és un comentari frívol? Probablement, com ho són gairebé tots els que van relacionats amb aquesta qüestió. Els arguments amb què Vox va defensar ahir la prohibició no són ni tan sols frívols. Només rudimentaris. Es limiten a una xenofòbia ferotge en plenes negociacions a matadegolla amb el PP per formar governs autonòmics a Aragó i Extremadura, on María Guardiola diu ara que defensa el feminisme de Vox, la mateixa política que fa 3 anys deia que no volia Vox al seu govern perquè nega la violència masclista. El partit ultra no fa cap referència a la intolerable discriminació de la dona que representa el burca. Una intolerable discriminació que paradoxalment augmentarà si no es tolera. Li ho va dir el Tribunal Suprem a Àngel Ros el 2013, tres anys després que l’ajuntament de Lleida prohibís la peça en edificis públics. El veto al burca tindria “un efecte pervers” que comportaria que les dones afectades amb prou feines sortissin de casa, és a dir: augmentaria exponencialment la discriminació que la prohibició se suposa que voldria evitar. No es pot afrontar aquest debat sense intel·ligència. No és fàcil: la mesura de Ros va ser beneïda per tot un Tribunal Superior de Justícia de Catalunya avalant punt per punt, i per tant emparant-les jurídicament, totes les prohibicions aprovades. El Suprem va corregir el Tribunal Superior. Han passat 16 anys i sembla que l’alt tribunal portava raó, una cosa que en els darrers temps no ha estat precisament pa de cada dia. Pot no agradar a Vox, però no es pot prohibir. Pot no agradar el burca –nosaltres el detestem–, però no es pot prohibir. O sí, mitjançant una llei orgànica, però estem d’acord amb el Suprem que fer-ho podria constituir una perversa estupidesa.