Transparència limitada sobre el 23F
L’elefant (blanc) ha parit un ratolí. Aquesta és la conclusió que pot extreure’s tres dies després que fossin desclassificats documents oficials relatius al frustrat cop d’estat del 23F que fins ara eren secrets. L’anunci del president del Govern central, Pedro Sánchez, dilluns, el dia abans que el Consell de Ministres aprovés aquesta mesura, feia pensar el contrari. “La memòria no pot estar amb pany i clau”, va afirmar a les xarxes socials, per afegir que serviria per “saldar un deute històric amb la ciutadania”. Finalment, han sortit a la llum pública 153 unitats documentals, diverses de les quals d’escàs interès, i crida l’atenció que hi ha molt poques referències a tot el període de preparatius del cop. Com diu l’exalcalde de Lleida Antoni Siurana –el dinar del qual a casa seua amb el llavors governador militar de Lleida Alfonso Armada i els dirigents socialistes Enrique Múgica i Joan Reventós el 22 d’octubre del 1980 ha estat objecte de moltes especulacions–, els racons de l’intent no van destacar precisament per la seua brillantor, sinó tot el contrari, així que resulta difícil creure que els serveis d’intel·ligència no en tinguessin constància de forma més o menys detallada, malgrat que alguns dels seus membres també estiguessin implicats. Tampoc en figura cap que aporti llum sobre el paper que va jugar el rei Joan Carles I durant les setmanes i mesos anteriors. Per exemple, no apareix res sobre la reunió que va mantenir a Baqueira amb Armada tan sols 17 dies abans del cop, i els ciutadans únicament han pogut consultar documents que reflecteixen la seua actuació el mateix 23F, que no han aportat novetats respecte al que ja se sabia. D’altra banda, cal tornar a insistir en la gran anomalia que suposa que cinquanta anys després de la mort de Franco encara continuï vigent la llei de secrets oficials aprovada el 1968, durant la dictadura. Dilluns, Sánchez va emmarcar l’anunci d’aquesta desclassificació dins dels tràmits d’una nova llei que preveu un termini màxim de 45 anys per mantenir amb forrellat la informació considerada secreta. A part del debat sobre si cal escurçar aquest temps, és impresentable que la normativa franquista continuï vigent en àmbits com aquest.
Hi haurà pressupostos?
A començaments de gener, semblava que la Generalitat podria tenir nou pressupost aquest any. Ara, arran d’un acord entre el PSC i els Comuns, tot depèn d’ERC, i les coses pinten malament després que en una recent reunió Pedro Sánchez no donés garanties al seu líder, Oriol Junqueras, d’un traspàs de la recaptació de l’IRPF. El problema per a Salvador Illa, el Govern del qual va aprovar ahir el projecte dels comptes, és que la solució depèn de Madrid.
