Una estació bella
A tots ens ha passat. Venien coneguts a veure’ns des d’altres ciutats, ens deien que havien viatjat amb autobús, ens avergonyíem i desitjàvem amb tot el cor que no haguessin necessitat utilitzar el lavabo de l’estació. Ens avergonyíem perquè l’antiga estació era des de feia dècades una vergonya. Va ser una infraestructura pensada en temps de la República que va començar a comptar amb estudis als anys 50 per aixecar-la a l’antic Mercat de Sant Lluís, es va iniciar la construcció als 60 i va viure dies gloriosos després de la inauguració el 1972, amb unes botigues, algunes amb portes a Blondel i a l’estació, que encara són meravelloses en la memòria dels que avui són boomers. La decadència va començar a finals dels 90. Un abandó que va convertir la infraestuctura en un equipament petit, brut, insegur i fosc. Tot això s’ha acabat. Des d’ahir Lleida compta amb una estació que la consellera Paneque va qualificar com “la més bonica d’Europa”. Si no ho és, ho sembla molt. És àmplia i lluminosa, té valor patrimonial i està al costat de l’estació de trens. Hem passat del pitjor al millor. És una estació impressionant i això és el que va provocar ahir en els nombrosos veïns que van acudir a la inauguració de l’equipament, una gran impressió.
Queden ara incògnites per resoldre, sobretot les relatives al trànsit en un tram de Príncep de Viana que ja presentava grans retencions en hores punta sense la presència d’autocars. Hi ha hagut poca informació sobre aquests possibles problemes de mobilitat. Amagar el cap sota l’ala no és mai una bona manera de solucionar els problemes. Caldrà veure si les quatre places de parada de vehicles durant dos minuts a Roger de Llúria, davant de la passarel·la d’accés a l’estació, seran suficients, que no ho sembla; si l’alternativa de l’ús de l’estacionament de l’estació de trens és eficaç; i si la presència d’urbans podrà evitar retencions a Príncep de Viana, sempre tenint en compte que l’actuació policial només pot ser una solució provisional. Més enllà d’aquests punts que cal afinar, l’important és que Lleida té des d’ahir una estació d’autobusos que no és exagerat dir que fa goig.
Un exèrcit per a la UE
La UE necessita un exèrcit. No pot dependre d’un home inestable que ahir va atacar l’Iran i demà ves a saber què farà. I compte: no s’ha d’invertir el 5% del PIB en defensa per comprar armament a Trump, com vol aquest home. El que ara dediquen a defensa el conjunt de països de la UE equival al de la Xina i dobla el de Rússia. El que cal fer és organitzar-se per tenir un exèrcit conjunt operatiu. Deures per a la pròxima dècada.
