El triomf de Torrente
És impressionant el que han donat de si a Lleida els papers del 23F desclassificats la setmana passada pel Govern central. Han donat de si perquè dos periodistes d’aquest diari han fet una investigació magnífica que ens ha permès descobrir que un militar de ca l’Espardenyer d’Arbeca va ser mà dreta de Milans del Bosch i un dels cervells de la revolta, o que un espia de la Torre de Capdella, avi del forassenyat Petit Nicolás, que va adquirir fama mediàtica amb les seues excentricitats entre les elits de Madrid DF, va ser l’únic membre del Cesid condemnat per l’intent colpista. És impressionant tant com han donat de si a Lleida i com de poc a nivell estatal, fins al punt que és difícil no sospitar que hem assistit a un intent de beatificació del rei emèrit per consolidar la teoria Cercas, això és, que Joan Carles va ser un heroi que va evitar el cop d’estat. Hi ha molts punts foscos en l’actuació de l’emèrit els mesos abans del cop que no han aclarit els papers desclassificats, com les seues pressions perquè s’apartés Suárez paral·leles als estrambòtics moviments amb polítics de la seua mà dreta, el general Armada, que no només es va reunir amb Reventós, Múgica i Siurana en el famós dinar a casa d’aquest, sinó també amb Pujol, Tarradellas i diversos influents empresaris, moviments dels quals no hi ha cap menció als papers ara coneguts. Que no hi hagi proves per demostrar-ho no vol dir que no puguem sospitar legítimament, i també raonablement, que o bé no s’han desclassificat tots els papers o –el més probable– que molts, els més comprometedors per a l’emèrit, no han arribat al segle XXI.
El que s’ha desclassificat és la confirmació del que l’exalcalde Siurana, que manté intacta la seua capacitat per donar titulars, va qualificar com un cop propi d’una pel·lícula de Torrente. El cop va fracassar, sí, però va triomfar. Va triomfar perquè Armada no va aconseguir presidir el govern de concentració ideat, però poc després Felipe González –al qual volia com a vicepresident– va indultar els colpistes, en primer lloc l’avi pallarès del Petit Nicolás; i va aparèixer el GAL de Barrionuevo i Vera; i es va redactar la LOAPA, que va fixar el límit per al desenvolupament autonòmic al considerar-se que els estatuts català i basc, ambdós del 1979, havien anat massa lluny, la qual cosa va ser sens dubte una de les principals raons de l’intent colpista; i 45 anys després del 23F existeix encara una llei de secrets franquista que no és pèssima perquè sigui franquista (la llei d’Enjudiciament Criminal és del 1882), sinó perquè és pèssima i perquè molt ens temem que ha permès que no se sàpiga, entre altres coses, per què l’emèrit va elogiar el general Armada, en declaracions gravades amb la seua amant Bárbara Rey, per no haver dit res durant 7 anys de presó. No haver dit res sobre què?
