L’hora del polígon de Torreblanca
La comissió de Territori de Catalunya va aprovar ahir a la fi de forma definitiva el pla director de l’activitat econòmica de la plana de Lleida, el nucli del qual és el futur polígon de Torreblanca, situat al peu de l’N-240 als afores de Lleida, més enllà de la variant sud. Aquest vistiplau arriba cinc anys i dos mesos després que el llavors vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, presentés el projecte a Lleida amb l’objectiu que pogués estar en obres el 2023. Durant aquest lustre el Govern ha canviat tres vegades: el d’ERC i Junts va donar pas a un en solitari d’Esquerra el setembre del 2022, i l’agost del 2024 va començar la seua singladura l’actual del PSC. Representants de tots ells han afirmat que aquesta és una iniciativa estratègica no només per a Lleida, sinó per a Catalunya, perquè a l’entorn de Barcelona ja no hi ha espai per a la implantació d’empreses que necessiten una gran superfície de sòl. La paradoxa és que han calgut cinc anys per tirar endavant la planificació urbanística i ara s’haurà de procedir a la redacció del projecte d’urbanització i licitar i adjudicar les obres perquè aquestes puguin començar. Segons la Generalitat, això serà possible el proper any, encara que a la vista del que ha succeït fins ara amb els terminis anunciats cal ser cauts i, a més, és necessari recordar que la Paeria i l’Incasòl ja van adquirir els terrenys fa més de 15 anys, quan es va impulsar un primer projecte que va quedar al calaix per la crisi econòmica.
La principal novetat que aportarà el polígon de Torreblanca respecte als ja existents és que les 202 hectàrees amb què comptarà inicialment es dividiran en parcel·les aptes per a la implantació d’empreses de gran mida. Per començar, més de la meitat del terreny, 135 hectàrees, està reservat per a una sola gigaparcela, mentre que la resta tindran un mínim de 4 hectàrees.
Així mateix, el pla inclou la reserva d’espai per a la construcció d’una estació intermodal de mercaderies a la línia fèrria de Lleida a Tarragona, que passa pel costat de la futura zona industrial, amb capacitat per a 12.000 trens anuals. Sobre el paper, tot és positiu, així que cal passar de les paraules als fets com més aviat millor, perquè durant el temps en què la tramitació de Torreblanca ha estat encallada ja s’han perdut oportunitats. Aquests últims anys han estat d’una relativa bonança econòmica, propícia perquè hi hagués empreses que duguessin a terme ampliacions o noves implantacions de les quals la ciutat de Lleida ha quedat al marge al no disposar d’una oferta competitiva de sòl industrial. De moment, caldrà esperar com a mínim fins al 2027 perquè comencin els treballs. Així que s’ha d’instar totes les administracions que agilitzin els seus procediments. Han de vetllar perquè es compleixi la normativa, sí, però de forma eficient.
