El futbol ha de donar exemple de valors

Els clubs de les diferents categories de futbol territorial mouen a Lleida uns 2.000 jugadors, que disputen els partits per amor a l’art o, a tot estirar, per compensacions mínimes. Són amateurs i, tret d’algun cas molt excepcional, cap no arribarà a l’elit. En aquestes circumstàncies, l’amor per aquest esport, la diversió i les ganes de mantenir una activitat que reuneix cada cap de setmana veïns dels seus municipis haurien de ser les principals motivacions. A partir d’aquí, és lògic que a tothom li agradi guanyar, encara més si hi ha en joc un ascens o un descens. Aquests partits acostumen a estar dirigits per àrbitres joves, amb poca experiència, per la qual cosa no se’ls pot exigir el mateix que a un professional, exactament igual que als jugadors. La Federació Catalana i els responsables dels equips haurien de tenir clares aquestes premisses i actuar per evitar que situacions del joc com una entrada massa dura, un penal o un gol anul·lat acabin generant baralles com les que han proliferat en les últimes setmanes. Des de principis d’any s’han registrat un mínim de vuit episodis de violència, ja sigui amb agressions entre jugadors o també als àrbitres, l’últim dissabte passat, quan la col·legiada del partit entre l’EF Guissona i el Butsènit va fer constar a l’acta que membres i seguidors del club visitant la van acorralar, la van insultar i la van empènyer després del xiulet final, per la qual cosa van haver d’acabar intervenint efectius de la guàrdia municipal de Guissona. És un succés lamentable i crida l’atenció que la Federació no hagi dit res respecte al tema i es mantingui en silenci, o que el seu comitè de competició qualifiqués d’“incidents lleus” els insults racistes que va rebre fa unes setmanes el porter del Tremp. Cal tallar d’arrel aquest tipus de conductes, que fan que el futbol amateur perdi tota la seua raó de ser.

I parlant d’insults racistes, resulta molt preocupant el que va passar en el partit amistós entre Espanya i Egipte dimarts a Cornellà, quan molts espectadors van corejar el càntic “musulmà qui no boti”. Mentrestant, el partit es va continuar jugant com si no passés res. L’única mesura que va prendre la Federació, que l’organitzava, va ser emetre en el descans un missatge al videomarcador que indicava que “la legislació per a la prevenció de la violència en l’esport prohibeix i sanciona la participació activa en actes violents, xenòfobs, homòfobs o racistes”. Ahir, institucions i partits van condemnar els fets i els Mossos van obrir una investigació, però el mal ja està fet perquè es va perdre l’oportunitat d’actuar de forma exemplar parant el partit. En lloc de ser un exemple de valors, el futbol està demostrant que els missatges racistes van calant cada vegada més entre els ciutadans.