SEGRE

Creat:

Actualitzat:

La Fira de Titelles és un dels grans esdeveniments culturals que se celebren a Lleida cada any i ha aconseguit que la ciutat sigui un referent d’aquest àmbit artístic a nivell internacional. La gestació d’aquest certamen no va obeir al fet que hi hagués una gran tradició local de titelles. Va ser fruit de la iniciativa de dos persones: Julieta Agustí, psicopedagoga i gestora cultural, i Joan-Andreu Vallvé, artista plàstic i dramaturg. Fa 40 anys van crear el Centre de Titelles i poc després van impulsar aquesta fira, per la qual han passat unes set-centes companyies de tot el món que han protagonitzat més de 2.000 representacions, i en cada edició els espectacles són vistos per milers de persones. Cal reconèixer que això no hauria estat possible sense el suport institucional, que ha experimentat alguns vaivens al llarg d’aquestes quatre dècades. No obstant, la clau va ser la iniciativa d’aquestes dos persones i de les que ara són al capdavant de l’entitat, Elisabet Vallvé i Uri Ferre, que en van assumir la direcció fa 14 anys. Precisament, tant una com l’altre assenyalen que perquè la Fira pugui millorar en qualitat calen més recursos a nivell pressupostari, i també esperen veure com es desenvolupa el projecte de rehabilitació integral de l’antic convent de Santa Teresa, on tenen la seu, que forma part de les actuacions del Pla de Barris del Barri Antic per al qual la Generalitat va aprovar concedir finançament. Una part d’aquest edifici de finals del segle XVII –declarat Bé Cultural d’Interès Local– va ser reformada per l’ajuntament fa més de 25 anys, però la resta està molt deteriorada, i fins i tot zones que van ser restaurades ja presenten diverses deficiències. Fer aquesta actuació permetria donar un nou impuls al Centre de Titelles i convertiria Lleida de forma definitiva en la capital catalana dels titelles, a més de dotar el Centre Històric d’un altre gran equipament cultural. Tant de bo que pugui ser una realitat abans que el Centre de Titelles celebri el 50è aniversari.

El futur de l’OTAN

La decisió dels EUA de retirar sense cap debat previ 5.000 dels seus militars desplegats a Alemanya ha tornat a sembrar dubtes sobre el futur de l’OTAN, després que fa uns mesos Donald Trump exigís que tots els països havien d’elevar al 5% del PIB la despesa militar. El president nord-americà està dolgut perquè els altres membres de l’Aliança no li han donat suport en el seu atac unilateral contra l’Iran i, com és habitual, opta per les represàlies. Europa, que Trump també amenaça d’aplicar aranzels del 25% als seus turismes i camions, ha d’abordar d’una vegada si no és hora d’independitzar-se de la tutela militar dels EUA.

tracking