Les institucions no són dels partits
Les desventures de la presumpta lampista del PSOE Leire Díez, alguns dels episodis de la qual semblen trets d’una historieta de Mortadel·lo i Filemó, han acabat amb la imputació de l’exnúmero 3 socialista Santos Cerdán i de l’exvicepresident de la Junta d’Andalusia Gaspar Zarrías, entre altres persones, per formar part d’una suposada trama que tindria per objectiu desestabilitzar els procediments judicials que afectaven el partit i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. El sumari indica que Díez i altres integrants de la trama haurien parlat amb càrrecs públics, com responsables de la Guàrdia Civil, per frenar les investigacions. Atesa l’evolució dels fets, cal concloure que de qualsevol manera han fracassat estrepitosament. No obstant, aquest és un element secundari. El principal és que s’intenti posar al servei del partit organismes públics en detriment de l’interès general. Per desgràcia, aquesta és una pràctica que no és excepcional, com ho evidencia que just ara també se celebra el judici pel denominat cas Kitchen, en el qual el Govern del PP havia utilitzat les forces de seguretat per evitar que sortís a la llum tota la documentació relacionada amb el finançament il·legal i els pagaments a dirigents del partit que estava en poder del seu extresorer Luis Bárcenas.
Mentrestant, a Catalunya està pendent de judici el cas 3% de presumpte finançament irregular de CDC a través de comissions en obres públiques. La llista és molt llarga, perquè els casos de corrupció es compten per desenes les últimes dècades. A més, hi ha conductes censurables que no arriben a l’àmbit judicial en les quals també s’aprofiten les institucions amb finalitats partidistes, com per exemple en la cobertura de determinades ocupacions públiques. Sempre hi haurà corruptes i aprofitats, però totes aquestes pràctiques podrien prevenir-se amb normatives que garantissin una transparència real de l’administració pública, d’una banda, i que preservessin la independència dels seus empleats, de l’altra.
El final del Lleida CF
El termini per evitar la liquidació del Lleida CF va finalitzar ahir sense que s’hagi presentat cap proposta d’acord per eixugar el deute. Una vegada s’hagi confirmat oficialment, d’aquí a unes setmanes es materialitzarà la desaparició del club, quinze anys després que la històrica UE Lleida, de la qual era successor, acabés de la mateixa forma. Com ja vam dir en aquesta mateixa secció, els principals responsables són els qui han gestionat l’entitat. Donar la culpa als altres sempre és el més fàcil, però no són els que han generat el deute que ha acabat esclafant el club.
