SEGRE

Creat:

Actualitzat:

En l’anomenat “tomb de Mariné” d’Altafulla, una placa recorda que Antonio Mariné Raurell hi va morir d’accident automobilístic el 22 d’octubre del 1916. Pocs cotxes circulaven fa 110 anys, d’aquí la curiosa làpida. En aquell temps ni tan sols calia un permís de conduir. No va ser fins vuit anys després quan es va fer obligatori. Per què? Perquè ja hi havia massa plaques com la d’Altafulla. Augmentava el parc mòbil i calia regular la circulació. Una cosa similar ocorre avui amb els vehicles de mobilitat personal i, més concretament, amb els patinets elèctrics. Fa temps que han deixat de ser una curiositat urbana. Milers de ciutadans els utilitzen cada dia per desplaçar-se. Aquesta transformació, tanmateix, ha anat molt més de pressa que la capacitat de les administracions per adaptar les normes i, sobretot, per crear una cultura de convivència als carrers. Les dades del primer semestre a Lleida són prou eloqüents. S’han registrat 79 accidents amb patinets implicats, pràcticament un cada dos dies. No es tracta d’una xifra anecdòtica: iguala la suma dels atropellaments a vianants i dels sinistres amb ciclistes, mentre que ambdós col·lectius, precisament, han experimentat un descens significatiu respecte a l’any passat.

Alhora, el conjunt dels accidents de trànsit continua creixent, amb més de 1.280 sinistres en sis mesos. La resposta més senzilla seria demonitzar el patinet. Tots hem vist usuaris en direcció contrària, que circulen amb dos ocupants, sense casc o parlant pel mòbil. Però seria un error. Cap mitjà de transport no és perillós en si mateix. Ho és quan s’incorpora massivament a la circulació sense que existeixin regles clares, controls eficaços i una formació adequada per a qui l’utilitzen. La història de l’automòbil ofereix un paral·lelisme evident. Va ser el creixement del parc automobilístic, l’augment de la velocitat i la multiplicació dels accidents el que va obligar a establir normes de circulació. Aquelles regulacions no pretenien dificultar l’ús del cotxe, sinó fer-lo compatible amb la seguretat col·lectiva.

Amb els vehicles de mobilitat personal estem recorrent un camí similar, encara que a més velocitat. La recent obligació de disposar d’una assegurança de responsabilitat civil, un certificat específic i la inscripció en el registre nacional constitueix un pas en la direcció correcta. Les campanyes policials portades a terme a Lleida i altres ciutats de la província, amb desenes de patinets immobilitzats per incomplir la normativa, evidencien que existia un important buit de control que ara comença a corregir-se. Però amb legislar no n’hi ha prou si la norma arriba tard o resulta insuficient. El repte consisteix a construir un veritable marc de mobilitat en el qual tots els usuaris coneguin els seus drets i les seues obligacions.

tracking