SEGRE

Creat:

Actualitzat:

La cosa va començar a generalitzar-se com una mena de divertimento. Que algú, des del mòbil o l’ordinador, pogués demanar un programa informàtic (bot) que li resolgués dubtes de qualsevol tipus, que li redactés textos o simplement que fos el seu interlocutor per no sentir-se tan sols era una cosa sorprenent, divertida i útil... Però a poc a poc van sortint a la llum les cares fosques del que hem vingut a denominar intel·ligència artificial, l’ús de la qual s’ha generalitzat en tots els àmbits i a una velocitat vertiginosa, i una prova propera d’això la tenim en el reportatge que publicàvem ahir a la revista Vint-i-dos sobre la plaga de cartells de festes creats amb una IA. Si fa tot just dos setmanes un enginyer britànic de 27 anys, Jacob Coxon, anunciava que deixava la seua feina a la companyia Anthropic, on havia estat tres anys treballant en el desenvolupament de la seua IA, després d’alertar que “les persones que construeixen la IA creuen sincerament que podria matar-nos a tots abans que acabi la dècada”, el cofundador de Microsoft, Bill Gates, acaba d’incidir en aquests mateixos perills. Així, dissabte va assegurar que és una tecnologia “prou poderosa com per provocar successos que causin 1.000 milions de morts”, alhora que es va lamentar que “no hem sabut incorporar els valors humans adequats ni les formes de mantenir el nostre codi moral controlant les IA”. Però la cosa no quedava aquí, perquè les advertències d’aquests dos personatges, dels més qualificats per ponderar sobre avenços tecnològics, pràcticament coincidien amb el reconeixement, per part d’OpenAI, que alguns dels seus bots van interactuar de forma indeguda amb sistemes informàtics del Govern dels EUA. I si els problemes han arribat fins a altes esferes del poder, què no pot ocórrer amb els simples mortals. Així les coses, queda clar que el desenvolupament de la intel·ligència artificial avança a un ritme exponencial mentre les regulacions per controlar-la i d’assegurar-ne la governança estan cada vegada més fragmentades i avancen en direccions molt diferents, i de vegades fins i tot contraposades, en un món on les fronteres digitals són impossibles de dibuixar. La Unió Europea compta ja amb un reglament d’IA, que és el primer marc jurídic integral sobre aquesta tecnologia que hi ha al món i que en gran part ja està en vigor i és d’obligat compliment; la Xina construeix el seu propi entramat de normes; i els Estats Units han deixat gran part d’aquest protagonisme als estats i el seu president, Donald Trump, rebutja qualsevol intent de regulació o de fre. Confiem que imperi el sentit comú (per desgràcia cada vegada menys comú) i que aquests avenços tecnològics serveixin per fer la vida més senzilla als humans i no es converteixin en un instrument de domini i injustícia, tal com va alertar el papa Lleó XIV dissabte passat a París.

tracking