Formació professional vs. universitària-àmbit industrial

En un estudi recent publicat per la Fundació Sepi i CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, president d’aquesta entitat, diu que “la formació professional és avui dia un dels aspectes més importants del capital humà d’una empresa i que han estat els diferents agents econòmics els que l’han posicionat històricament en un paper secundari”. Si mirem el mercat laboral, podem observar que la formació professional i la universitària, lluny de ser opcions de formació i professional de sortida enfrontades entre si, són aliades i que aquelles empreses que estan integrant a les seues estructures organitzatives aquests dos grups professionals estan sent les que més capacitat de resposta tecnològica estan aconseguint. Cap a l’etapa 4.0 En l’actual economia postpandèmia i post moltes altres coses, immersa en la digitalització i automatització de tots els processos, que van des de la connexió de tots els punts de l’àrea industrial i la generació d’informació per a les diferents àrees funcionals que requereixen indicadors per a la presa de decisions dels seus respectius departaments, fins a arribar a aconseguir integrar-la i presentar-la de forma agregada per a la direcció.

En aquest entorn tecnològic actual i en el de l’era 2030, es necessitaran enginyers i enginyeres que dissenyin instal·lacions, enginyers/es o tècnics/ques d’enginyeria i manteniment que realitzin el muntatge i que siguin capaços de garantir la salut dels preuats actius. Qui ha de millorar la imatge de l’FP? Avui en dia, algunes de les presentacions que es fan de la formació professional van acompanyades d’una imatge moderna i actual, però també se’n continua mantenint altres de relacionades amb el manteniment industrial representades per joves treballant en tallers que tenen a veure poc o gens amb la realitat industrial en la qual acabaran desenvolupant la seua tasca, i no perquè tal tasca de taller no sigui important, però el grau d’expertise dels professionals que procedeixen de l’FP va molt més enllà, ja que són professionals que entren al cor de les instal·lacions, que són vitals per al bon funcionament de les fàbriques, unes vegades formant part de les plantilles i, en altres casos, procedents de les enginyeries que s’encarreguen del muntatge, posada en marxa i posterior assistència tècnica de les noves instal·lacions. Enginyeries que, al nostre país, ja són capaces de competir amb les multinacionals del sector, en gran part, a causa dels professionals procedents de l’FP de grau superior en electrònica, en mecatrònica o en altres especialitats.

Reptes pendents que potenciaran l’FP L’administració haurà de prendre nota que no n’hi ha prou amb empoderar públicament la formació professional i haurà de fer passos que permetin que en la pròxima dècada el nombre de professionals procedents de l’FP vagi en augment tal com passa als països més avançats. Entre altres coses, s’ha d’augmentar el nombre de professors d’FP, ja que avui troben més atractiu treballar per a l’empresa.