Teletreball. El paradís de les contraaddicions

Segons l’Observatori Nacional de Tecnologia i Transformació Digital, Espanya era abans de la pandèmia el país europeu amb menor experiència en teletreball, i també el menys preparat. Només el 25% dels treballadors n’havien fet alguna vegada davant del 60% de mitjana entre els 27 països de la Unió Europea. Deixada enrere la pandèmia, Espanya continua a la cua, i avui el percentatge se situa entorn del 15% davant del 23% de mitjana els països de la UE.

Beneficis del remot

La flexibilitat, entesa aquesta com l’autonomia professional més gran a l’hora de fer les tasques; la conciliació més gran de la vida personal amb la professional; la reducció de temps i de despeses en els desplaçaments; facilitar la desconnexió digital, entesa aquesta com el respecte per part de l’empresa dels horaris de la jornada i de descans assignada al teletreballador; la disminució de l’absentisme laboral. En el que tots els experts semblen estar d’acord és que l’absentisme en el treball en remot és més baix si es prenen mesures dirigides a mantenir viva la comunicació de l’empresa amb l’empleat.

Efectes perniciosos

Fan referència fonamentalment a la modalitat de treball en remot des del mateix domicili, ja que en aquell es fa en coworking els individus compten amb una nova comunitat laboral de companys que ja sigui de la mateixa empresa o d’altres, actuen com inhibidors dels efectes negatius sobre el teletreballador i pel mateix horari al qual és més fàcil posar límits. Entre els efectes negatius més freqüents del treball en remot hi ha: aïllament social i invasió de l’espai per part d’altres membres de la família i la qualitat del treball.

La síndrome de la cabana

Si no volem que el menor contacte humà que suposa aquesta modalitat del treball ens porti a sentir-nos com presoners en un espai infinitesimal, hem de potenciar totes les mesures que produeixen efectes positius i minimitzar aquelles que produeixen efectes perniciosos. Entre aquestes últimes: cal comptar amb un espai de treball separat i no “viatjar itinere” per tota la casa, programar un cafè virtual de distensió amb altres col·legues, respectar els horaris pactats, etc., evitant que una excel·lent modalitat del treball es converteixi en un element que desencadeni l’estrès, en un estressor.