L’enverinadora del costat
L’any 1966, el periodista i escriptor Truman Capote va publicar In Cold Blood (A sang freda), un llibre que va ser pioner d’un subgènere literari, el True crime, o el relat entre periodístic i literari d’un crim real. Capote va investigar i escriure durant anys sobre uns crims que havien tingut lloc a Holcomb, un llogarret perdut de l’Amèrica profunda: l’assassinat de la família Clutter. Llavors, ja feia tres dècades que la Dolors Coït –una jove de vint-i-un anys de la Granja d’Escarp– havia enverinat, també a sang freda i fins i tot amb alegria despreocupada, la seva sogra, el marit, els cunyats i un nadó. Quan van succeir els fets, ningú en va escriure un llibre, però nombrosos periodistes, fins i tot alguns de prestigiosos, es van instal·lar en aquest poble de frontera per fer la crònica durant mesos. De retruc, van convertir l’assassina confessa, la Xatola, com li deien, en una celebritat, i ella n’estava encantada, i encara n’estaria més si hagués sabut que, noranta anys després, la periodista i escriptora Anna Sàez Mateu, filla de la Granja d’Escarp, publicaria L’enverinadora (Ed. Pòrtic), un treball impecable sobre els fets que van marcar els seus veïns per a sempre.
La casualitat va voler que, a la que després seria la casa dels Sàez Mateu, hi succeïssin tres dels assassinats de la Xatola. El descobriment de la notícia en un diari antic va impactar l’Anna a les acaballes de la seva infantesa. Ella la va deixar curar durant dècades, fins que el seu poble ha estat preparat per entrar en detalls. Els tocava massa de prop. Però, afortunadament, enguany ens ha regalat aquest relat magnífic, il·lustrat amb fotografies de premsa que afegeixen context. A banda, és un retrat d’una època que també és la meva, els anys 70: els clubs infantils, la gravació de psicofonies amb la casset, les lectures dels Cinco i la investigació de misteris amb la colla.
La fascinació pels crims reals, sobretot pels que ens semblen inexplicables pel seu context social, és un fenomen que no és nou. D’alguna manera, ens encara al mirall que revela que allò també ens podria passar a nosaltres, a qualsevol, malgrat la nostra vida convencional i endreçada. Ens impacta que no només moren per mà d’altri la gent de mala vida, i sovint aquest “altri” és algú ben proper.
