Llegir al museu
No és cap secret que la literatura sovint festeja amb les arts plàstiques. Només cal recordar que un puntal de les lletres catalanes, Víctor Català o Caterina Albert, com vulgueu, va excel·lir en ambdós arts i solia dir que escrivia perquè no podia pintar. Això és una exageració, perquè i tant que va pintar. De fet, una de les seves obres més corprenedores és el retrat a l’oli que va fer del seu pare mort, mentre el vetllava, i només tenia dinou anys. No cal dir que devia ser tot un caràcter, la Víctor. Molt a prop, també tenim Salvador Dalí, qui sempre va dir que la seva veritable vocació era escriure i que, a la posteritat, voldria ser conegut més com a escriptor que com a pintor. Per això no és cap sorpresa que Dalí cultivés diversos gèneres literaris, essent la seva obra més surrealista Dix recettes d’immortalité, un llibre en forma de maleta amb un telèfon per nansa. I hi ha molts més exemples que excedeixen en molt els caràcters que permet aquesta columna.
Per això és d’agrair que el Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, “el Morera”, hagi fet valdre aquest vincle entre dues de les arts majors a través de dos clubs de lectura, amb la col·laboració de la Biblioteca Pública de Pardinyes i amb les places exhaurides només obrir al públic el període d’inscripcions, èxit que evidencia la salut cultural de la ciutat.
El primer club s’anomena “Novel·listes davant la pintura” i aquest setembre inicia la segona edició. El condueix l’escriptor Emili Bayo, qui ha proposat 8 obres, entre les quals l’esperadíssima primera novel·la del poeta Pere Pena, Sota la pell, un arbre, que es publicarà al febrer. El segon club de lectura, conduït per Judit Junyent, començarà a l’octubre i tractarà biografies d’artistes com Modigliani, Miquel Barceló o Frida Kahlo, creadors amb vides dignes de novel·la.
Un club de lectura dins d’un museu transforma l’estudi de l’obra literària triada en una experiència sensorial completa. Convida a imaginar, a sentir, més enllà de les pàgines i dels llenços. Els colors i les textures desperten emocions i enriqueixen la comprensió dels textos, i la narrativa o el poema ofereixen una nova mirada sobre cada escultura, pintura o fotografia. Així, els lectors esdevenen exploradors capaços de descobrir, entre línies, matisos, llums i ombres.
