SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Hi ha un moment màgic quan tornem d’un viatge: aquell instant en què revisem la maleta abans de tancar-la i ens preguntem què ens emportem del lloc on hem estat, a banda de les mil fotos que hem desat al mòbil. Massa sovint, la resposta acostuma a ser la mateixa: un imant per enganxar a la nevera, una tassa, un clauer o una samarreta amb el nom de la ciutat; o pitjor encara, una figureta de plàstic feta a la Xina que, amb el temps, només acumula pols, fins que un dia ens en desfem sense gaire penediment. Fa uns anys en dèiem “souvenirs”, d’aquests productes fabricats expressament per al consum del turista que vol retenir una imatge més que l’essència del lloc on ha passat uns dies a correcuita, com ara les flamenques o els barrets mexicans que abunden a les botigues de les Rambles, a Barcelona, que no tenen res a veure amb la cultura catalana, malgrat que es venen per milers.

Sens dubte, hi ha alternatives més interessants per emportar-nos cap a casa. Si ho pensem, no es tracta d’acumular objectes, sinó d’omplir el rebost de la nostra memòria sensorial d’experiències tangibles que ens permetran allargar el plaer una mica més. Una recepta local, per exemple, pot convertir-se en el millor record d’un viatge. Tornar d’Itàlia amb la manera exacta de fer l’autèntica salsa carbonara o d’una illa grega amb el secret del seu iogurt és gaudir del seu temps, de la seva cultura i dels seus valors. Amb els anys, construir un receptari personal, amb almenys una recepta apresa en cadascun dels llocs que visitem, a banda de ser únic, també és un bon regal per a la família i els amics, si els convidem a gaudir d’aquests plats al voltant d’una taula.

També és una bona idea omplir la maleta amb productes de la gastronomia local: un licor casolà, un pot de mel de l’apicultor local o espècies que ens ompliran la cuina d’aromes exòtiques. Són objectes que no duren per sempre, però deixen empremta en el gust i l’olfacte, en definitiva, en la nostra memòria.

Una altra opció és emportar-nos teles o artesania que mai podrem trobar a l’Ikea o al Zara Home. Objectes fets a mà que expliquen històries i integrem a casa sense fer soroll, siguin uns tovallons de fil o l’aquarel·la d’un artista local.

Al final, viatjar és aprendre. I els records de debò mai acumulen pols, sinó vida.

tracking