Deixeu els nens en pau

“Teachers, leave the kids alone”, és a dir, “professors, deixeu els nens en pau”, cantaven Pink Floyd a finals dels 70 en una crítica rotunda al sistema educatiu. I això és una esmena a la totalitat del sistema que ha esdevingut un himne de resistència juvenil i contra qualsevol repressió. El bateria del grup, l’autor de la cançó, veia l’escola com una cadena de muntatge en què entraves als tres anys i en sorties formant part de l’engranatge, però sense haver pogut desenvolupar el propi talent.

És evident que les nostres escoles ja no apliquen la disciplina militar del passat, però encara hi ha molts alumnes que no caben en el motllo d’una avaluació que, de vegades, és absurda. Fora d’aquest motllo hi pot haver dificultats, sí, però també talent i creativitat. Possiblement, el cas de Roger Watters. No en tinc la resposta, però sí que només si els docents són conscients d’aquesta realitat, hi podem posar remei. No són ganduls, els nens per naturalesa són curiosos i volen aprendre, i quan això no passa, hauríem d’esbrinar per què. I canviar de motllo. Estimats professors, no tots hi cabran, no teniu una feina fàcil, però no ens podem permetre prescindir del talent.

Però si m’ha vingut al cap aquest “deixeu els nens en pau” és per la idea, en alguns llocs ja planificada, d’obrir escoles en dissabte i a l’estiu per guardar les criatures i que els pares puguin treballar. En diuen conciliació, “conciliació” perquè “garatge” ja estava agafada al diccionari per aparcar cotxes. Els nens no tenen massa vacances, ni els mestres tampoc, per cert. El problema és que els pares en tenim poques. Aquests buits en el calendari els solen cobrir els padrins.

I això pretén ser una reivindicació dels dies d’estiu amb els padrins, prou llargs com perquè uns nens sovint sobreestimulats i estressats durant tot el curs tinguin temps d’avorrir-se. D’avorrir-se, de mirar la telenovel·la i de jugar a cartes. També d’anar a fer la compra i de cuinar, sense cap més pretensió que la d’aprendre de l’experiència de la vida i de deixar-se estimar.

Sé que hi ha pares que no tenen parents a prop que els puguin ajudar per mil motius diferents. I aquí és on hauríem de fer xarxa amb les veïnes i ajudar-nos. Les criatures han de descansar de l’escola. Per això us dic “deixeu els nens en pau”.