500 anys de Segre
El director de cinema italià Andrea Segre ha presentat a l’Atlàntida Film Fest de Mallorca la seva darrera pel·lícula La grande ambizione en què explica la història d’Enrico Berlinguer, el polític italià que va estar a punt de portar al poder el partit comunista. Va tenir dotze milions i mig de vots i en plena guerra freda, va arribar a un acord, anomenat “Compromís Històric”, amb els democratacristians, per fer un govern que donés estabilitat al país. El pacte tenia en contra les dues potències mundials, els Estats Units i l’URSS. Finalment la conformació del nou govern es va frustrar pel segrest i assassinat per part de les Brigades Vermelles d’Aldo Moro, el líder de la Democràcia Cristiana.
El periodista que entrevista el director de la pel·lícula, Andrea Segre, li demana si sap que el seu cognom és el nom del riu que passa per Lleida. Segre li contesta que no hi ha estat mai, però que coneix l’existència de la ciutat, que la seva família, jueva, en va ser expulsada fa 500 anys. Cinc segles després, es diu aviat, el cineasta italià conserva el rastre del seu cognom. Els seus avantpassats devien viure a la Cuirassa, el barri de Lleida, comptava, fins i tot, amb una escola de Medicina, que va esdevenir una de les comunitats jueves més importants de la Corona d’Aragó.
A Mallorca, on li feien l’entrevista a Segre la setmana passada, es conserven en la memòria col·lectiva els quinze cognoms, allà en diuen llinatges, d’origen jueu que encara es conserven. Són els anomenats “xuetes”, es van convertir al cristianisme per evitar ser expulsats, però van continuar estigmatitzats per la societat mallorquina fins fa ben bé una generació. Molts xuetes van esdevenir botiguers, impressors, farmacèutics o metges reconeguts però sempre obligats a l’aïllament social i l’endogàmia. En El darrer blau, una novel·lassa, l’escriptora Carme Riera retrata la vida clandestina de famílies xuetes al segle XVII, la persecució i la barbàrie, cremats públicament, que van patir.
En els nostres dies, el que més costa d’entendre és que un poble que ha patit tantíssim de dolor ara sigui capaç d’infligir-ne també a un altre. Matar de gana els gazians a plena llum del dia, davant la mirada de tota la humanitat, és un crim contra la humanitat desolador. És esgarrifós.
