ElTatero

La plaça està endiumenjada amb banderins de paper de colors. Als peus del campanar, per les escales baixen agafats de la mà els balladors i es comença a sentir el so dolç i antic dels acordions. És 15 d’agost a Vilaller i està a punt de començar el Tatero. Des de fa anys, el ballen amb el vestit tradicional català, tres parelles de la comissió de festes i tres de nens. Històricament aquest ball de majordoms el ballaven els solters. La tradició ha continuat i s’ha adaptat als temps. Com a ritual, que segueixi viu ens dona seguretat, malgrat tot el món continua girant. Es mantenen la melodia i els passos, com sempre executats amb més o menys gràcia. També l’esperit de la dansa, entre la festivitat i la solemnitat, expressió viva de la memòria col·lectiva d’un poble, ens podem imaginar sobre aquesta mateixa plaça els que ens han precedit. Els veïns que s’hi apleguen al voltant comenten el temps que fa i qui són els balladors d’enguany, d’on han sortit, de quina casa són, què fan o quina relació tenen amb el poble. I el ball és un reflex dels canvis de la societat, alguns no viuen a la comarca, hi estiuegen des de fa temps, en són descendents i mantenen el vincle amb la terra, o són nous catalans, fills de persones que hi han arribat per buscar un futur millor per la seva família. Això en una comarca, l’Alta Ribagorça, de la Catalunya que es buida, vol dir poder continuar amb la tradició, i si no que li demanin a la Margarita que cada any busca nens fins al darrer dia per ensenyar-los el ball. Tots són baula. El Tatero es balla també a Castanesa, a Montanui o a Les Paüls. Mateixa cultura, diferent comunitat autònoma. Per això us costarà trobar informació completa. De fet, és al·lucinant que pràcticament no en pugueu trobar rastre a les xarxes socials. Encara hi ha coses que es viuen en directe i no es fan només per mostrar-se.

L’escena amb variacions es repeteix especialment pels volts del 15 d’agost a tot el país. Pels catalans que portem la derrota gravada als gens, les festes majors, permetre’ns un dia per celebrar que som qui som i qui sap si divertir-nos i tot, hauria de ser un patrimoni sagrat. Protegim-lo i compartim-lo, fem-ne partícips els nostres veïns, els de sempre i els nous, i adaptem la festa sempre que faci falta als nostres temps.