Un jutge amb bicicleta
És un dels pocs jutges, que jo hagi conegut, que durant la seva carrera demanava als periodistes que el tutegessin. Diu que quan al seu jutjat, el número tres d’instrucció de Palma, va entrar el primer cas de corrupció, van comentar que algun dia havia de passar i que tampoc devia ser tan difícil. Poc s’imaginava com acabaria aquell cas que va començar investigant el sobrecost del velòdrom Palma Arena, projecte estrella del govern balear del PP. Assegura que no van deixar cap paper sense aixecar, que algun l’haurien pogut passar per alt, però que no ho van fer per punt d’honor professional seu i del fiscal. Un fiscal amb què van formar un tàndem temible pels corruptes, escorcolls la nit de Nadal inclosos, i amb qui van protagonitzar també una de les ruptures professionals més sonades. Va ser en un punt de la investigació del cas Nóos, el cas que els va fer protagonistes de la crònica judicial i política de tot l’Estat, en què els seus camins van divergir. Un pensava que calia incloure en el procés la filla del Rei, l’altre, no.
El jutge Castro, jubilat des de fa sis anys, simpàtic i just, per als defensors, populista i efectista, per als detractors, ha publicat aquesta setmana un llibre en què explica fil per randa aquell procés i passa comptes amb el fiscal. Revela les relacions amb els advocats del cas. Miquel Roca era el de la Infanta i tenia un representant a Palma que solia passar pel despatx a demanar si havia decidit ja alguna cosa. Aquelles visites es van acabar el dia que el lletrat li va transmetre una suposada invitació de Roca en un lloc sense càmeres ni periodistes per presentar-se. Castro li va respondre que quan volgués, però no fora dels jutjats. Pensa encara a dia d’avui que era una trampa per precisament fer-li una foto amb Roca i apartar-lo del cas. També hi explica l’interrogatori a la Infanta Cristina amb la foto de son pare presidint la sala i la dona dirigint la mirada al retrat quan parlava dels diners que els havia deixat. Diu que recorda l’interrogatori com a extenuant per les evasives d’ella. Però aquella entrada als jutjats, la baixada per la costa, que el jutge feia tantes vegades amb bicicleta, de la filla i del gendre del Rei, sens dubte va ser un punt d’inflexió per canviar la mirada de la societat sobre la monarquia.
