Llengües que fan nosa
Acomiaden una treballadora i en la justificació, l’empresa, que està situada a Barcelona, hi inclou que és que parlava català. De fet, ho posa en primer lloc. Després a la tele una portaveu diu que no n’era l’únic motiu. Encara pitjor, la poden fer fora per altres raons, potser amb més pes jurídic, però decideixen deixar per escrit això del català, suposo, perquè aprengui la lliçó.
En qualsevol país normal, la compayia seria sancionada i la treballadora acomiadada, ben indemnitzada. Estem parlant d’una llengua amb l’estatus jurídic d’oficial, però aquí, als magistrats, hi ha llengües que els molesten. Ho sap qualsevol que s’hagi passejat mínimament per uns jutjats. No és l’única llengua que els molesta. Ho hem vist al País Basc amb els estudiants de selectivitat en un examen que ha revelat que es pot acabar tota l’etapa educativa i no ser capaç ni de sumar un punt en èuscar.
El nostre sistema educatiu sobre el paper aplica la immersió, però la realitat sempre és tossudíssima i segur que els professors en veuen de tots colors.
Com a mínim no hem arribat a l’esperpent de pares que contracten adovats perquè jutges, a qui les llengües fan nosa, aprovin als tribunals el que els fills no han estat capaços d’assolir a les aules. És una lliçó que no oblidaran. Segurament qui conegui aquestes famílies no els sorprendrà ni la nota a la prova d’èuscar ni el comportament posterior.
Passa sovint que el comportament dels infants s’explica per l’actitud dels pares. Això m’ha recordat a aquelles altres famílies, ara deu fer si fa no fa cinc anys, que van recórrer el confinament dels fills enmig d’un macrobrot de Covid a Mallorca. Ens situem a l’any 2021, milers d’estudiants de viatge de final de curs coincideixen en festes en què incompleixen totes les mesures sanitàries. Apareixen els primers positius i les autoritats locals els obliguen a confinar-se en un hotel de quatre estrelles amb vistes a la mar al Passeig Marítim de Palma. “Angelets, però què us han fet? No patiu que ara truquem al nostre advocat perquè us treguin d’aquí.”
Pares i mares, crieu els vostres fills perquè respectin els altres, això inclou la llengua que parlen les persones del lloc on viviu, deixeu-los equivocar-se, eduqueu-los perquè assumeixin els seus actes i puguin esmenar els seus propis errors.
