SEGRE
Tano intenta aclarir la pilota davant del jugador del Terol Peñaloza.

Tano intenta aclarir la pilota davant del jugador del Terol Peñaloza.CARLES MIRANDA

Creat:

Actualitzat:

Ara pot semblar que escrivim a misses dites però el tema del cessament d’Albadalejo es veia venir. Només el temps dirà si la decisió d’Albert Esteve ha estat encertada o no. Una decisió històrica, la veritat, perquè és la primera que un entrenador del Lleida Esportiu no finalitza la temporada. El recordat Emili Vicente, Toni Seligrat, Imanol Idiakez o Gustavo Siviero simplement no van renovar els contractes.

El que resulta evident és que a l’espiral de mals resultats en què havia entrat l’equip, s’havia de fer alguna cosa per no perdre el tren del play-off i després d’haver donat una bona patacada a la plantilla que fa la sensació que no ofereix totes les prestacions que, sobre el paper, sembla tenir.

N’hi havia prou amb llegir, només, les declaracions d’uns i altres per comprendre que Albert Esteve i Gerard Albadalejo anaven en direccions diferents malgrat que pretengués arribar al mateix punt.

Des del club es parlava d’ambició màxima i des de ja (o des d’ahir, millor dit), mentre que des del cos tècnic es recorria al gastat tòpic d’anar pas a pas, partit a partit i que l’important és estar al play-off a la trenta-vuitena jornada.

Amb aquests mateixos raonaments Albadalejo, a l’exercici anterior, va perdre el play-off i aquest fet va estar a punt de costar-li el lloc a la pretemporada perquè no semblava, la seua, la primera o la segona opció del club encara que acabés finalment a la banqueta. Potser Albadalejo hauria fet bé a llegir El Criticón, insigne al·legoria de la vida humana, escrita pel jesuïta aragonès Baltasar Gracián (1601-1658), especialment aquell paràgraf que diu allò d’“advierte Andrenio que andamos ya entre enemigos, ya es tiempo de abrir los ojos, ya es menester vivir alerta”.

Segurament no ho va fer i ara ha hagut d’escoltar aquella altra proclama shakesperiana, la de Brut davant del poble romà després de carregar-se Juli Cèsar. “No vaig matar el Cèsar perquè l’estimés menys, sinó perquè estimava més Roma.” En suma, punt final a una etapa. Ara en comença una altra.

tracking