Vint-i-cinc dies sense pressió
L’aventura ACB de l’Hiopos Lleida va començar justament per la festa major de tardor, exactament un 29 de setembre. Han estat molts partits trepidants, amb èpoques de més victòries i altres de més derrotes, però tot el que s’havia aconseguit podia anar-se’n en orris si no es lluitaven els 5 partits que quedaven. Encara que sobre el paper el rival era superior i volia guanyar per optar al play-off, ahir l’equip va sortir des del primer moment amb la mentalitat de guanyador. És molt important sortir donant la cara, pressionant des del començament per imposar el ritme, perquè saps que els grans equips al final premeran l’accelerador. L’Hiopos Lleida va demostrar ahir que volia ser equip d’ACB la temporada vinent, i va aprofitar la segona oportunitat per segellar la permanència virtual davant de la seua afició.
Ara queden vint-i-cinc dies i quatre grans partits per acabar la temporada de l’estrena, i cal seguir competint fins al final, buscant la millor classificació possible i mantenir el respecte envers la resta d’equips de la competició. La setmana que ve, en plena Festa Major, l’Hiopos Lleida pot sortir a jugar contra el Barça amb la permanència matemàtica a la butxaca, sempre que el Corunya no doni la campanada aquest dijous al Palau i allargui una mica més l’inevitable. Sense pressió, però sense relaxació, seria un bon dia per assaltar el coliseu blaugrana.
Amb la salvació segellada ja es pot començar a treballar per a la consolidació de la plantilla i preparar els fitxatges que calguin des d’un principi perquè Encuentra pugui treballar des de la pretemporada amb tot l’equip. Si volen continuar creixent no es pot estar tota la temporada donant altes i baixes, fins ara ha sortit bé, però és un joc molt perillós.
