Novatada, però a mitges
Hem escollit un mal dia per debutar, segur que van pensar Gabri i la cúpula directiva de l’Atlètic Lleida després d’estrenar el Camp d’Esports amb un empat davant d’un més experimentat Torrent. Als lleidatans els va faltar contundència al darrere i grapa davant. Res que no es pugui resoldre i, a més, hauria pogut ser pitjor perquè l’empat local va arribar en l’afegit. I de cara a aquests aficionats que es van atansar, amb il·lusió, a l’estadi en aquesta absurda pugna amb el Lleida CF per veure qui dels dos guanya el pols... en la quantitat d’abonats, s’entén. Va ser un dia estrany amb un altre himne sonant al Camp d’Esports, una altra samarreta, un altre escut i això sí, un gol per a la història, el marcatge per Soule Sidibé, al primer temps, el primer de l’equip fins ara de Cappont. Després vindria el segon d’Asier. Simplement calia pagar la novatada en el debut a Segona RFEF i es va pagar, a mitges, sí, però es va pagar. Tampoc no va ser tan greu si es té en compte que a l’At. Lleida han arribat fins a quinze cares noves, cosa que requereix un temps prudencial per conjuntar l’equip. Dit això. La pregunta punyetera a la qual ningú, almenys que sapiguem, ha donat resposta. Com es reparteixen el vestidor els tres inquilins? Amb una massiva compra de taquilles? Després de cada partit es buiden per deixar-les disponibles? O les futbolistes de l’AEM ja venen canviades del Recasens i els del Segre des del Ramon Farrús? Tota una incògnita.
