Això és un desfici

A aquest pas, anar a veure els partits de l’Atlètic Lleida al Camp d’Esports, o potser per això l’assistència d’espectadors és molt menor de la que s’esperava, haurà de passar per la prèvia de la publicitat, sobretot televisiva, de molts medicaments. Ja saben, allò de “consulteu abans el farmacèutic”, perquè això d’aquesta temporada és un desfici. Veient els de Gabri sobre el patètic patatar en què s’ha convertit el que abans era un lluït Camp d’Esports, fa preguntar-se allò de com veiem el vas, mig ple o mig buit? D’acord, sí. Aquesta vegada, els blaus van saber sobreposar-se al cop de veure com els mallorquins els remuntaven un 1-0 als 51 segons per passar a un 1-2 al descans. Sí, en atac encara es veuen brots verds, sobretot per part de Boris Garrós, que a aquest pas jugaran ell i deu més, però cap enrere tan sols es veu un desert. Falta d’intensitat, de concentració i regals constants al rival que va marcar a partir de dos, sí, dos, serveis de banda a favor. Però, bé, al final es van quedar els tres punts a casa. La segona victòria en onze jornades i una setmana més de reflexió per redreçar aquest projecte que, ara, no ofereix gaires garanties. Ara, nova revàlida a l’Antonio Puchades de Paterna davant del filial valencianista. Se segueix en descens, sí, però s’han guanyat una nova pròrroga per veure si, a partir d’ara, es redreça el rumb. Allò que encara s’està en fase d’aclimatació ja no cola.