Gestió emocional

E l partit d’ahir davant el Joventut, en un Barris Nord que va animar com sempre l’equip, va ser un d’aquests partits que es va perdre en dos ocasions. Una, a la primera part, en la qual la defensa va facilitar en excés el joc dels badalonins, i una segona en els minuts finals. Aquesta nova derrota és un senyal d’alarma que va més enllà d’aspectes físics i tecnicotàctics. En moments del partit, el segon esforç que es requereix per saltar i recuperar en la defensa del bloqueig directe, baixar amb rapidesa a frenar les transicions rivals o lluitar pel rebot ofensiu, ja no apareix.

Tàcticament, l’equip continua depenent en excés de la inspiració de Batemon. Quan ell no apareix, l’equip es precipita, es cometen errors en la presa de decisions i el percentatge d’encert disminueix, fins i tot en cistelles fàcils. Ahir, en els moments finals, va patir la por de guanyar després d’haver ofert minuts en el segon temps de bon bàsquet. I és que la gestió emocional en l’esport és de vital importància, amb els mateixos companys, amb els adversaris i fins i tot en la relació amb els àrbitres.

L’Hiopos Lleida disposa d’una afició que pressiona, com ha de ser, les decisions arbitrals adverses, però els components de l’equip s’han de centrar en el que depèn d’ells: la següent defensa, el pròxim rebot, la següent possessió. Focalitzar-se en l’arbitratge fa que es deixi de pensar en el mateix equip a la recerca de solucions. Els jugadors tenen capacitat per sortir d’aquesta situació, però per aprofitar tot aquest potencial l’equip ha de recuperar l’autoconfiança i l’estat emocional que li permeti competir amb més regularitat en tot el que queda de competició.