Crua realitat

A falta de tres jornades per acabar la competició, cada equip es troba situat on es mereix per mèrits propis. No hi ha excuses que valguin per justificar res. Ni lesions, ni arbitratges, ni mala sort. El nostre equip es troba en una situació complicada si els seus rivals directes per la salvació (Burgos, Andorra i Gran Canària, que juga el derbi canari) guanyen avui els seus partits i s’atansen a una sola victòria dels lleidatans, a l’espera que el Saragossa, l’altre equip en la lluita per evitar el descens, recuperi el partit ajornat contra el València Bàsquet.

Ahir, a Lugo, es va veure la pitjor versió de l’Hiopos Lleida, en el moment més sensible de la temporada, quan una victòria podia deixar sentenciada la permanència. Impotent, desencertat, sense motivació i amb una defensa molt tova davant d’un Breogán que, sense necessitar res perquè ja està matemàticament salvat, va fer un recital de joc a tots els nivells, deixant sentenciat el partit abans d’arribar al descans, al qual se’n va anar amb 25 punts d’avantatge. El de Lugo va resultar un viatge llarg entre setmana que ens deixa un mal sabor de boca. Encaixar 63 punts al descans ho diu tot. Ahir els aficionats van sentir vergonya aliena veient com els lleidatans van ser una joguina trencada sense caràcter de cara revertir la situació. Va ser un partit per oblidar. Però hem de fer-ho ràpid perquè diumenge ens visita el Gran Canària per tancar la permanència amb el suport del Nucli Bordeus i tota l’afició.

Encaixar 114 punts és un nou rècord negatiu. No juguem a res i tenim 11 victòries, algunes de les quals gràcies al suport del Barris Nord. Aquest Hiopos és inestable i sense continuïtat. Cal reaccionar i oblidar el ridícul d’ahir. És la crua realitat.