Llegir
Si vostè té un moment, no deixem passar l’aroma d’ahir tan ràpid. No ho fem. Tendim a amortitzar les coses d’una manera veloç i això no ens permet gaudir-les a fons, assaborir-les a poquet a poquet; assimilar-les com una part essencial del tot.
Ahir, un any més, la vida va sortir al carrer a ritme de pàgines i pàgines de llibres de tot tipus, gènere i colors. Era Sant Jordi. Ahir tothom era lectores i lectors, i encara que això no sigui una veritat universal, és una mitja veritat que ens fa millors com a societat. Llegir és l’autèntica arma de destrucció massiva, perquè aniquila els prejudicis, la falta de mirada llarga, les pors a l’altre, el pànic a les diferències. Llegir permet viatjar a qui no pot fer-ho. Martí i Pol escrivia que “sempre havia pensat que un poema no està ben acabat fins que algú l’ha llegit”. Llegir obre els pulmons perquè entri l’aire nou i així es refresca el cervell i l’ànima. Digui’m pretensiosa si vol, però avui més que mai es nota molt qui és una persona llegida. És així. Llegir multiplica el nostre vocabulari, potencia el desenvolupament cognitiu, estimula el nostre poder més gegant: la imaginació. Llegir calma l’angoixa i l’estrès. Només llegint activem la memòria, també la concentració. Llegir, com escrivia Borges, “és un verb que com estimar o somiar, no suporta l’imperatiu”. Quan llegim som capaços de posar-nos a la pell i a les sabates dels altres i, si s’escau, ens evadim a mons millors, més generosos, més justos, més transformadors. Si llegim, ens anem transformant i la nostra mirada crítica s’eixampla; ens fa menys manipulables, menys vulnerables. Llegir marcarà inevitablement la nostra forma de ser. Entendre el món és més fàcil si llegim, perquè tenim la informació suficient per observar el passat, millorar el present i preservar, en la mesura que es pugui, el futur.
La festa de Sant Jordi, entre rosa i rosa, és també això, recordar que llegir hauria de ser una cosa tan natural, com respirar, com somriure. Hi ha una frase de Santa Teresa de Jesús que sempre m’ha fascinat: “Llegeix i conduiràs. No llegeixis i seràs conduit.” Estarem d’acord que, amb els temps que corren, s’ha de llegir. Tant com es pugui. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
