Florentinos o docents?

Si vostè té un moment, Florentino o vaga de docents? Ja trio jo: vaga dels i de les docents, que a l’altre cas està perdut. Parlem d’aquest col·lectiu que són un dels pals de paller d’aquesta societat nostra que ens agrada definir com a justa, educada i compromesa. Parlem d’aquestes dones i aquests homes que, en alguns casos, més dels que pensem, ja neixen amb una premissa de vida: seré mestra.

Admetem-ho, no els hem cuidat mai com es mereixen, ni a nivell polític, ni com a societat. I ara què? Doncs que han trobat una via per captar la nostra selectiva atenció i tocar-nos e voraviu: quan la nena no va a l’escola s’ha de córrer a buscar la padrina, si hi ha padrina, clar, si no, solta la mosca. Si el nen no va de colònies se’n dolen els autocars, les cases de colònies i totes les activitats econòmiques que es mouen al voltant de l’escola; tantes! Els i les profes han trobat la via que posa en evidència el seu emprenyament i ho faran llarg, organitzat i perdent molts calers. En aquestes mobilitzacions hi ha un canvi en el relat i en les formes i això és tota una declaració de principis.

La crisi ve de llarg i de lluny. La realitat que es troben a les aules requereix pocs romanços i molts recursos, humans i econòmics, també pedagògics, innovació docent... Valentia per estar a l’altura dels requeriments d’una societat diversa on tothom té raó i mana qui crida més fort.

Ha d’arribar el dia que reconeixem aquesta feina per damunt de moltes altres. Educar cada generació, des del preciós moment de connectar la ema amb la a, fer la primera operació matemàtica, fins al dia que et planten un birret al cap i et llancen a les urpes de la vida, hauria de merèixer una alta consideració. Com a poc, que els deixem treballar en pau, que els paguem bé, que els escoltem, que els deixem formar-se, innovar, gaudir de l’art d’ensenyar que, li dic, és clau perquè des de petits i petites tinguem una necessitat real d’aprendre. Sempre estaré a l’equip dels docents, sempre. Ens estem jugant o un futur ple d’homus florentinus o un futur amb docents inspirats i criatures amb criteri i ganes d’avançar. No és per riure. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.