Per què mentim?
Si vostè té un moment, confessem: la gent mentim, però la mentida, com diu el bolero, no té sempre aquella pàtina de maldat; se te olvidaaa...
S’ha de ser molt intel·ligent per mentir bé, si no, et cauen per totes bandes. Hi ha la mentida que amaga maldats, és cert. Hi ha mala gent que menteix per fer mal, per amagar la seva pròpia misèria humana i en gaudeix. Normalment, no van de cara; aquella mentida te la vas trobant, la vas desmuntant o no, sovint no ho mereix, i més aviat que tard, a força d’estirar i estirar el fil —què surt, Albà? Lo gat!
Però deixem de banda aquesta gentota i centrem-nos en altres universos. Si partim de la base que la mentida és una alteració de la veritat de manera conscient:
—Ai, i què és la veritat? I la consciència què, eh! No obrim el meló, my friend, no...
—Martí, redeu, al tema!
Doncs això, si quan mentim alterem la veritat de manera conscient, s’obre un món de possibilitats inexplorables i algunes magnífiques. Podem mentir per no fer mal, perquè allò de “la veritat sempre es pot dir” és una ruqueria de l’alçada d’un campanar. La veritat, si fa mal, s’evita i llestos. Sovint, mentim per por, per protegir-nos: una petita mentida que es va fent bola i més bola, fins que sembla que per la C-13 baixi rodolant tot el planeta Mart. Es fa gran i ja no ho salva ni Déu. Saps que explotarà i que “salga lo que tenga que salgar”...
Existeix la “síndrome Pinoccio” que representa la gent que no pot parar de mentir; és patològic. També li convé saber de l’existència de “l’efecte Pinoccio”. Quan vostè menteix el nas s’escalfa i una hormona malfactora el pot delatar, perquè provoca que el seu nas tingui una petita erecció —he dit “petita” i “nas”!
El resum, els savis diuen que mentir és un mecanisme de supervivència social i emocional. Ho veu? Sobreviure no és només estar, continuar o sentir-se viu. La mentida també pot alimentar l’autoestima i, al final —ara que sabem que allò d’anar a l’infern és una mica com la cosa de les vitamines del suc de taronja que no tenen altra feina que marxar corrent del vas—, doncs, ja ho tindríem. Mentir és també imaginar, crear, evitar fer mal innecessari. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
