Perejil, lliçó per a ‘indepes’

Aquests dies d’agost m’he dedicat a veure pel·lícules i documentals que tenia pendents de visionar. Un d’ells era el documental: Perejil fet per Movistar+ amb col·laboració amb El Terrat. Reconec que em feia certa mandra rememorar aquella famosa frase del ministre de Defensa E. Trillo quan es va recuperar militarment l’illot de Perejil: “Al alba y con viento de levante…” El fet, però, que el director del documental sigui Tian Riba em va fer decidir a veure’l. Doncs una vegada vist el documental no puc més que felicitar el Tian per la feina feta. El nivell de documentació, les entrevistes a tots els implicats d’un i altre costat, el tempo narratiu i tot el que s’explica darrere del que semblava un fet quasi irrellevant, és realment impressionant. Aquest documental, recomanable per a tothom, hauria de ser de visionat obligatori per a qualsevol polític català. En especial per a tots els que durant el Procés deien allò de “Europa no ho permetrà, la violència no té lloc...” I encara més per a aquells–catedràtics d’història inclosos!–, que després ens deien: “No esperàvem la resposta violenta de l’Estat espanyol!” L’ocupació per sorpresa l’11 de juliol de 2002 d’aquest illot per part de soldats marroquins que, segons es dedueix en el documental, es va fer per ordre directe del rei del Marroc i amb el vist-i-plau dels francesos, va estar a punt de desencadenar una guerra entre els dos països. Fins que no s’hi van involucrar directament els americans i el mateix Secretari d’Estat, Colin Powell, va fer un ultimàtum al Rei del Marroc, no es va arribar a un acord entre els dos països després de dies d’una gravíssima crisi política. La geopolítica, els orgulls nacionals, els interessos econòmics, els falsos països amics, les monarquies corruptes... tot això va desfilant davant dels ulls de l’espectador. El que podia semblar una petita anècdota sense importància esdevé una crisi de dimensions brutals i en un perill real, si les coses es torçaven, d’acabar amb una guerra. I ara pensin: si per un illot que ni surt als mapes, com deia Powell, vàrem estar a punt d’entrar en guerra amb Marroc, què va fer i què estaria disposat a fer l’Estat espanyol per frenar la independència de Catalunya? Fa por pensar-ho, oi? La història són fets. Les opinions, declaracions i promeses polítiques són només paraules. Cal no oblidar-ho.