Cantívers

Jo no tinc poble. No n’he tingut mai. I no sabeu com us envejo, els que sempre us en vanaglorieu. De la calma. El silenci. La lluna al cel. Sempre estrellat. Converses al replà. Carrers per jugar. A cada petit racó, una història. Afortunats, vosaltres. Sempre tindreu una casa on anar a parar. I tornar. Un referent. Una identitat. Els ulls us brillen quan mireu enrere per seguir caminant. Els garatges sempre són plens. D’instants. Records d’infantesa. De joventut. La llibertat més absoluta. No sabeu com ho he anhelat. Les nits a la fresca. El grill. Les campanes. I el gall. No hi ha vincle més fort. Les padrines. La canalla. La Festa Major. Uns enraonant, i els altres dansant.

Podria ser ben bé l’inici d’un dels poemes musicats de Cantívers. O si més no, una font d’inspiració ara que es troben en ple procés de creació. Ho van avançar, en primícia mundial, durant el concert a Maials a començaments d’aquest mes. Ple de gom a gom estava. Familiars, amics i veïns es van aplegar al recinte de les piscines per escoltar-los en directe. El pare a la guitarra i el fill al teclat sonen en plena harmonia mentre l’Esther, germana d’un i tieta de l’altre, enriqueix la melodia amb els seus versos originals. “Tot queda a casa” deia ella a mode presentació. Dirigint-se a la generació Z en endavant, suposo. Per a tota la resta, no calia. Tothom els coneix. Maials els va fer créixer. I els va empoderar. Des de ben petits. Estius sencers, Nadals i, religiosament, cada Setmana Santa es refugiaven en aquell entorn segur i familiar. El carrer de la Barceloneta, el camí de les cabanes, Sant Sebastià, la plaça els arbres o el Tossal. Tot el poble era casa. Sempre amb la bicicleta amunt i avall. Un dia era moto, un altre, cavall.

Ara, 25 anys després, el Pep i l’Esther canten i reciten de la mà. Lletres pròpies sobretot, en el nostre idioma, però també sorprenen amb hits de Freddie Mercury o del grup musical noruec a-ha. La proposta és innovadora. Única, diria. No heu sentit res semblant. Ella, una apassionada de les lletres, destil·la elegància i personalitat. Ell, músic de raça, ens va fer emocionar. S’estrenaven al poble. El seu. I és que amb només 5 anys, el Pep ja era conegut com el xèrif de Maials. Arreu on anava. Al forn de Mosido, al Bar del Roig i a casa Mangà. Cantívers, de cant i vers, faran parada a finals d’agost a Bovera i al setembre, a Lleida i a la Granja d’Escarp.