Supervivència festiva

Aquest agost farà un any que els veïns de Maials van donar-me l’oportunitat de fer el pregó de la seva Festa Major. Sincerament, va ser un dia molt especial i em va fer molta il·lusió ser la persona designada per tenir aquesta responsabilitat. Aquesta festivitat és una de les moltes que se celebren pels voltants del 15 d’agost. Entre nosaltres, al nostre territori hi ha una manera molt senzilla de recórrer tota la província durant tot l’estiu sense seguir mapes, museus ni estrelles Michelin. N’hi ha prou a seguir el calendari de les festes majors! Si un volgués podria passar els mesos estivals saltant d’una festa major a una altra. Gairebé cada cap de setmana, des de mitjans juny fins al setembre, desenes de pobles celebren la seva. Canvien els patrons locals, les orquestres... però es manté la idea de celebrar la festa major en molts pobles de la província, siguin grans o petits. A més de tot això, també hi podem sumar altres festes que no són la seva festivitat, però que segurament apleguen tant o més públic que en la seva festa gran. Tenim la Transegre de Balaguer, els Firals de Bellvís, l’Aquelarre de Cervera, la Bakanal Iesso a Guissona... Tornant a les festes majors pròpiament dites, activitats com el Ball de Gegants apareixen en gairebé totes les festes lleidatanes. També hi ha els capgrossos, on cada població té els seus en homenatge a algun veí o personatge conegut per tot el veïnat. Molts municipis organitzen balls a la plaça o bé alguns també tenen la seva processó. Fins i tot, sense tenir cap platja ni mar, també n’hi ha que les amenitzen amb havaneres. I si l’erari públic ho permet, conviden a algun grup musical revelació sempre que no els pugui castigar el pressupost municipal. Com sempre, a altes hores de la matinada (pels que encara sobreviuen) hi ha les discomòbils. I, finalment, hi ha les tradicionals firetes i les festes d’escuma per als més menuts, o bé les “penyes” amb les seves barres pels adolescents. També moltes viles aprofiten per a fer algun esdeveniment gastronòmic (des d’algun concurs de plats, les cassoles o sardinades-llonganissades populars) o bé amb alguna fira amb expositors d’alimentació. En definitiva, vivim en una època en què ens fascinem pels grans festivals d’estiu amb artistes famosos a escala mundial i no ens hem adonat que les festes majors de sempre continuen sobrevivint amb el pas del temps.