Santa Setmana…
Permeteu-me que faci una relació dels clàssics informatius que apareixen per Setmana Santa. Els observo amb una curiositat, podríem dir, antropològica: treballo en un lloc que funciona els 365 dies l’any, i per mi els “festius” són termes relatius. Comencem pel primer: l’Operació sortida. Se’ns presenta com la barra de progrés d’un videojoc: “Un 80% dels vehicles ja han sortit de l’àrea metropolitana”. Quan es completa el cent per cent, ho celebrem com un èxit del progrés: “Catalunya va bien”, malgrat l’escalada de preus i la crisi climàtica. El segon tòpic: les misses i litúrgies que se celebren al Vaticà, un record que formem part del món cristià. Enguany, el Divendres Sant va anar acompanyat d’ensurt: el papa Francesc no va aparèixer al Via Crucis perquè feia fred. Tercer: l’ocupació hotelera al Pirineu i a la costa catalana. Catalunya vella versus Catalunya nova: escull la teva aventura, i defensa a ultrança les seves virtuts. (Enguany, les inclemències meteorològiques s’han repartit a parts iguals). El quart: com adaptar-te al canvi horari d’estiu. “Pot ser que ens costi llevar-nos a l’hora habitual, i això pot impactar en el nostre rendiment laboral”. El subtext: sobretot, dimarts, torneu a la feina ben disciplinats. Cinquè, relacionat amb l’anterior: “Et poses malalt quan arriben les vacances? Per què passa i com evitar-ho”. El resum és: evita l’estrès, aprèn a organitzar-te i, si tens síndrome postvacacional, sacrifica alguns dies per readaptar-te a la rutina. Vaja, la responsabilitat, altra vegada, a les costelles del treballador. El sisè: Operació tornada. Pollastres quilomètrics a l’AP-7, gent emprenyada perquè no s’ha estalviat els embussos, tot i haver-se menjat la mona al cotxe.. I altres històries en la nostra Autopista del sud particular. La llàstima és que hi ha coses que han distorsionat l’esperit de comunió de la Setmana Santa. Europa activa l’alerta terrorista després de l’atemptat a Moscou. “Estem en estat de preguerra”, adverteix el primer ministre de Polònia, que fa frontera amb un país envaït a l’estil del segle vint. A la Franja de Gaza, on les normes internacionals que regeixen els conflictes s’han esberlat (amb el beneplàcit dels EUA), la fam s’està instaurant. Potser sí que fugir (els que poden), i oblidar la realitat, és el més sensat.
