Batibull

Els pagesos han viscut una setmana de gran exposició mediàtica i força reconeixement popular. Han tallat carreteres i autopistes i han ocupat amb els seus tractors els carrers de les grans ciutats europees, sense trobar-se pràcticament oposició policial. Almenys a Catalunya, les seves màquines han estat rebudes amb aplaudiments i amb una simpatia tel·lúrica que, més enllà de les seves reivindicacions actuals, prové d’atàvics plecs de la condició humana. Els pagesos, com els cowboys del cinema, cauen bé als urbanites, perquè els consideren l’estadi evolutiu anterior de l’Homo sapiens, només un pèl més rudes. Els tractors són la versió moderna de les mules i els carros d’antany i veure’ls entrar un matí per la Diagonal fa, fins i tot, gràcia. No sé si la reincidència seria tan ben rebuda, però tampoc crec que n’hi hagi necessitat, atès que la Comissió Europea i la resta de governs del continent semblen haver admès unes demandes que per a mi han estat un pèl confuses, des del començament. Ningú no ens ha explicat que la burocràcia no els la fan fer per càstig o vici, sinó a canvi d’uns diners públics que suposen una part molt important de la seva renda, que per cert també deu ajudar a pagar aquestes bèsties de tractors que porten amb tanta perícia. Però, vaja, no seré jo qui posi aigua al vi, ni qui digui que els minsos preus que paguen als pagesos pels seus productes es corresponen amb els que paguem els consumidors als supermercats, tampoc seré qui atribueixi gran part dels seus mals al seu poc esperit emprenedor i cooperatiu. Ara, no em faran creure que passarem gana si ells deixen de treballar la terra tal com ho fan ara. La professió, com tantes altres, està canviant i avança de manera descarada cap a la seva proletarització. D’amos a mossos en una generació. De contractar personal a les places a anar a jornal. Aquest és el futur que molts albiren i al qual es resisteixen com poden. Molt mal humor i ganes de trobar culpables a aquest retrocés històric. Burocràcia, sequera, sostenibilitat, cadena de preus són un batibull d’emocions que conformen un còctel explosiu, que resulta políticament molt atractiu per als fatxes i conservadors d’arreu, que esperen beure-se’l d’un trago d’aquí a les properes eleccions.