SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Una de les coses que més em van sorprendre quan vaig aterrar fa tres dècades a la redacció d’aquest diari va ser que abans de redactar una notícia em diguessin: “No facis literatura”. Què més voldria jo que fer literatura, pensava; en concret, bona literatura. S’entenia el que et volien dir: dóna dades, no posis palla. Però el llenguatge no és innocent, i tampoc ho era aquella consideració pejorativa de la literatura. Pejorativa i equivocada. Els diaris no donen només notícies. Des que es van inventar han publicat algunes de les millors pàgines de la literatura universal, que van aparèixer a la premsa abans que les coneguéssim en format de llibre. Pla, Gaziel, D’Ors, Camba, Unamuno, Ortega, Azorín, Clarín, Galdós, Baroja, Bécquer, Pardo Bazán, Cunqueiro. Tota aquesta gent va publicar bona part de la seva obra primer als diaris. Això sense moure’ns de les llengües catalana, castellana i gallega. També ho va fer Borges, que va saber eliminar en els seus llibres tots els escrits que contenien els seus prejudicis polítics, tantes vegades elitistes i racistes, i hi va deixar només la seva esplèndida creativitat.

El reaccionari Balzac no ho era gens en les seves novel·les. L’alta literatura no està feta només de ficció; ho pot ser també la crònica, l’assaig, el memorialisme. I no es mesura a pes: un conte pot derrotar una novel·la de mil pàgines. “És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina”. El mestre Pla, com si fos Nostradamus, va intuir en aquesta frase profètica la pesta de tertulians i opinadors que els últims anys s’han carregat bona part del prestigi del periodisme. Quants articles va publicar Álvaro Cunqueiro? Trenta mil? Cinquanta mil? I no obstant això, mai no ens cansa perquè sempre és diferent, com la pluja i les albades. Cunqueiro no opina. Conta. Narra. Descriu. Encanta. Fa alta literatura, que és el que distingeix des de sempre el gran periodisme que tant estimem.

(Hi ha un llibre publicat aquest any a Fonoll d’una periodista i escriptora d’aquest diari que també conta, i narra, i descriu, i encanta, i fa alta literatura, i mai no ens cansa perquè sempre és diferent, com la pluja i les albades, però no quedaria elegant que jo el recomanés).

(Cosa que, evidentment, acabo de fer).

tracking